Club Triatló Algemesí

MARATÓ SOLIDÀRIA PER RELLEUS D’ALGEMESÍ A FAVOR DELS MALALTS D’ALZHEIMER

2012-02-13T09:47:00.003+01:00

Estem organitzant un event esportiu al Triatló Algemesí que tindrà lloc a la pista d’atletisme del polisportiu d’Algemesí, el proper 26 de febrer a les 10h30 (els participants deuran estar allí a les 9h30).

La prova consistirà en cubrir, per equips, la mítica distància de la marató, amb relleus de 400m.

Els equips estarán formats per un mínim de 8 atletes (que deuran anar equipats amb la mateixa samarreta). Tenim idea de ser un total d’entre 7-10 equips participants, tant de triatló com d’atletisme dels pobles de la contornà.

Més informació a marato.trialgemesi.com

L’ACTIVITAT DEL CLUB VA “IN CRESCENDO”

2012-02-11T20:28:00.010+01:00

Encara que ens coste escriure tot el que fem, els triatletes del club no parem un moment.

Pegant una miradeta a les últimes setmanes, tinguerem, per primera volta, un representat en el Campionat d’Espanya de Triatló Blanc celebrat a Jaca, l’amic Vicent Garcia. L’únic que s’atrevix amb la disciplina de l'esquí de fons. La prova sigué dura, com no podía ser d’altra forma. El temps final 3h.40min. amb el lloc 29º aixina ho demostra.

El debut del club en l’ambit territorial el feren “El Presi” i Alvaro en el Duatló de Benifaió.

Les curses populars solen ser també objecte nostre i la Mitja marató de Sueca no la dixarem passar.

Huí dissabte, 11 de febrer hem tingut una bona representació al Duatló de Picassent on han debutat esta temporada Vicent Onofre, Sergi, Josep i Coso. Alvaro repetía. I demà també estarem en la Mitja de Benifaió. I ojo, que Coso pensava doblar.

Mirant al futur pròxim, la setmana que ve tenim reptes important:
Cinc companys: Pedro, Javi, Alberto, Dani i Juanma (juga un poc en casa), varios d’ells debutants, se desplaçaran a Andalucia a participar en la Marató de Sevilla. Els que han fet esta prova bé saben de la seua exigència. Molta sort.
Sento i Juanvi, de moment i esperant que s’anime algú més, s'han inscrit al Duatló de Banyeres, NDS dels que piquen.

I arribem a uns dels moments més significatius d’esta temporada, el dia 26 de febrer, quan organitzarem amb molta il.lusió el I Marató Solidari 42k en Pista a favor dels malalts d’Alzheimer. Un event novedós, atractiu i sobretot amb una finalitat inmillorable.

I per acabar, el següent diumenge 4 de març, tres intrèpids aventurers del club, Raul, Juanma i Warrior, se sumergiran en les gèlides aigües del port de València en busca dels 1900 m. de natació, 90 km. amb bici i 21 km. de carrera del Campionat d’Espanya de Triatló de Mitja Distància. Que sols siga un constipat…

1ª eixida social en bicicleta 2012

2012-01-09T10:31:00.008+01:00

El proper dissabte 14 de gener farem la primera eixida social del club en bicicleta 2012. Estes eixides pretenen juntar-nos quan més gent millor per a compartir un bon matí practicant esport i, com no, esmorzant. Per això el ritme de la marxa serà moderat.
La ruta prevista és anar pel port de Sumacàrcer fins a Quesa i esmorzar en el Bar La Parra. Uns 90 km. anar i tornar.

!!ANIMEU-SE TOTS, JUNTS ARRIBAREM AL DESTÍ I GAUDIREM D'UN BON ESMORZAR !!

Ver mapa más grande

Barxeta ja està feta!

2012-01-09T10:20:00.004+01:00

Bona maxacada ens pegarem el passat diumenge en Barxeta. Si les nostres cames i peus parlaren com es queixarien!. I nosaltres mentres ens esforcem per caminar con si res.

Al final forem vuit el amigatxos que ens desplaçarem i set els participants.Tirarem en falta a gent, alguns bons dominadors d'esta modalitat de muntanya.

El dia fou perfecte, fresquet a primera hora, i l’ambient molt bo amb una participació de més de 600 corredors. I es que, com puguerem comprobar, se pot organitzar una molt bona prova a un preu asequible, encarà que açò cada volta és més difícil de vore. Des d’ací felicitem als organitzadors.

La cursa va ser bonica, variada i divertida. Segons la gent amb més experiencia, no massa tècnica però per a nosaltres més que suficient. I dura, però una duressa agradable, ixa que quan comences a estar un poc fins als o… se rebaixa i te permet recuperar l’alé.

Cada u ens l’agafarem com vullguerem o puguerem. La cosa important és que al final ningú ens ferem massa mal i, en general, gaudirem del matí fent esport en plena natura.

L’any que ve repetim!

RESULTATS DE LA CURSA

BARXETA A LA MARXETA … O NO

2011-12-29T10:23:00.002+01:00

Pareix ser que el dissabte passat, 24 de desembre, va caure alguna botella de cassalla en la piscina de Guadassuar, en la que el nostre club va estar participant en la Marató Nadalenca de Natació organitzada pel club de triatló local i en la que, per cert, vam tindre una actuació destacada.

Açò o la falta d'oxigen al cervell, després de l'esforç realitzat, el cas és que la majoria dels nostres representants van eixir d'allí amb la determinació de participar en la Cursa de Muntanya de Barxeta que se celebrarà el dia 8 de gener .

Estos s'afexigen a altres triatletes del club que ja havien decidit la seua participació després del seu debut en el Trail de Villar del Arzobispo celebrat el passat 17 de desembre.

Amb açò tenim assegurada una bona representació del club, que podria superar els 12 participants. Guanyar no guanyarem, però per al club més nombrós i millor esmorzar tenim les nostres opcions.

I el repte no és fàcil. 17,5 km. per camins i sendes de muntanya amb un desnivell de quasi 800 m. Una prova dura i difícil per a nosaltres, que no estem entrenats en este tipus d'esforços i tècniques. Així que molt atenció de fer-se mal. Val més lent però segur, encara que tindrem també bones llebres, i a vore si s'anima més gent encara.

Ens veiem a Barxeta.

sera bonico ???

2011-06-16T11:09:00.000+02:00

Untitled from vigalli on Vimeo.

desde Lanzarotecon amor

2011-05-22T21:55:00.000+02:00

bo, asi estem el dia despres del ironman mes dur del mon i no cal que ho juren perque telita con la bici i telita con el aire sas ?
bo... demá en arribar ja vos contarem mes coses, el mes important es que tot hem acabat i som finishers que era al objetiu.... hi ha moltes histories que cotar... ja tindrem temps!
una salutacio de tots !

10 dies ! nous reptes !

2011-05-11T19:11:00.003+02:00

bo, ja ho tenim a la vista !
en 10 dies estarem corrent al mític ironman de foc, lava i vent de LANZAROTE !!!
un any mes el club tornarà a enfrontar-se a la mítica distancia.
3.8mk nadant.
180km de ciclisme amb grans desnivells i el temut vent Lanzaroteño.
42,195m corrent... o a peu...
per alguns serà la primera vegada que s´enfronten al ironman
altres l´enfrontaran per tercera vegada
altres la quinta...
i alguns la sexta...
però per a tots ells serà una experiència casi mística que els marcarà per a sempre. Tots ells, al seu nivell i amb el seu objectiu buscaran aconseguir acabar este nou repte de la millor manera ... suportaran corrents d´aigua... meduses...colps... ports interminables.. vent de cara... sed...km mortals...mal de peus...insolació...sed...angoixa... ganes de abandonar... .... però amb constància i sacrifici arribara l´ultim km, la gloria... la meta d´un somni, perseguit i esperat, per primera o per sexta vegada, igual d´emocionant per a tots ells... SERAN FINISHERS !!!
ALGEMESÍ TORNARA A SER CUNA D´IRONMANS FINISHERS

club ?

2011-02-22T11:56:00.001+01:00

esos locos que corren...

2011-01-11T10:28:00.001+01:00

concurs fotogràfic

2011-01-07T20:02:00.000+01:00

be propose com a finalització d'enguany fer un recopilatori de les millors fots que tingau del club eixides, carreres, travesies, maratons, carreres de muntanya, sopars, resopars, esmorzars, viatges, festukis, disfresses, lesions, operacions, .... i enviar vigalli@hotmail.com o donar en pen a Vicent Garcia en el plaç d'una setmana.

Que ell les penje al blog, aixi de paso el renovem i fem un resum de l'any 2010 del club.

Ale animeu-se i quan mes gent i fotos, eixira la totalitat de gent del club i proves que hem realitzat

A mes quan estiguen penjades podem fer una votació a la millor foto de la temporada.

Vos tinc que dir que tinc una possible guanyadora.

I feliç 2011 i es complisquen els vostres propòsits.

pd: i no escrivieu tant per correu contant-nos coses que no este entrenant genssssss

San silvestre Algemesi 2010

2011-01-04T09:36:00.000+01:00

Fent camí ! trailwalker.

2010-12-31T09:38:00.001+01:00

Algemesí Solidari, intermon oxfam trailwalker !!!

Quatre persones. 100 Km. 36 hores. Una causa
El Trailwalker és el major desafiament esportiu del món per equips per a lluitar contra la pobresa. El desafiament consisteix que equips de quatre persones recórreguen a peu 100 km en un màxim de 36 hores. Els membres de l'equip han de començar junts, romandre junts i finalitzar junts.

L'objectiu? Lluitar contra la pobresa i la injustícia en el món. Per açò els equips es comprometen a aconseguir donatius per a Intermón Oxfam. Cada aportació millora moltes vides, així que anima als teus familiars i amistats a col·laborar. Entre tots contribuirem a aconseguir un món més just.

Per a participar en el Trailwalker, els equips han d'aconseguir donatius per a recolzar els més de 400 projectes que Intermón Oxfam du a terme en quatre vies principals d'actuació: cooperació al desenvolupament, acció humanitària, incidència política i comerç just. Cada equip es compromet a recaptar com a mínim 1.500 euros. Però que ningú s'espante! Entre tots els membres de l'equip, i amb una mica d'ajuda dels vostres familiars i amics, aconseguir fons serà fàcil i fins i tot divertit.

Algemesi fent cami es el equip 80 ! composat per els corredors Vicent Barberà, Xavi Ferragud, Maite Olmedo i Raul Sanchis amb el suport tecnic de Isabel Ferragud i xelo Sanchis.
Junts recorreran els 100km de aquest repte solidari, pero el mes important sera aconseguir les donacions necesaries per ajudar aquells que ho necessiten !

FES LA TEUA DONACIÓ AL EQUIP

ALGEMESI FENT CAMI

Bon Nadal a tots !!

2010-12-24T12:32:00.003+01:00

El club triatló Algemesí vos desitja a tots un bon Nadal !

que passeu un gran dia amb la família, amics i companys amb molta alegria, salud i pau !
Ja que no ens a tocat la loteria del club... per lo menos tenim salud, (els lesionats que tinguen pasiensia)
No es pegueu moltes fartaes que després ve allò...
No entreneu massa que es dia de descansar i disfrutar... menjar i beure amb moderació, per un dia no passa res...
que vos porte moltes coses Sant Nicolau... encara que alguns ja han tingut el regalet fa poc...
ja eixirem en la bici diumenge !!

ale, asi vos deixem una simpàtica felicitació !
en nom del presi i de tota la grupeta vos desitgem ...

BOOOON NAAADAL !!

Personalize funny videos and birthday eCards at JibJab!

DID

2010-10-15T11:06:00.005+02:00

El Did Spain es una carrera de ultrafondo a modo de triatlón por etapas que se desarrollará en la provincia de Alicante los dias 15,16,17 de Octubre de 2010 en su primera edición. Las distancias totales son 7600 m de natación, 360 Km de ciclismo y 84 Km de carrera a pie.

SIGUE EN DIRECTO LA EVOLUCION DE LA CARRERA EN FACEBOOK

La competición se desarrolla en 3 días con las siguientes características:
Día 1: 7600 m de natación + 1ª etapa de ciclismo de 160 Km
Día 2: 2ª etapa de ciclismo de 220 Km
Día 3: 84 Km de carrera a pie

Tanto la 2ª etapa de ciclismo como la carrera a pie, por las características de la zona, van a ser bastante duras por lo que la mayor dificultad reside en conseguir cruzar la línea de meta dentro del corte de tiempo establecido

En mi opinión, es en la 3ª etapa, el doble maratón con ascensión al Montcabrer, donde el verdadero sentido del Did se manifestará en el espíritu de los participantes, un camino bello y vital pero durísimo, que transcurre por pistas y sendas del corazón de la Sierra de Mariola. Es aquí donde tendremos que echar mano de lo más hondo de nuestra voluntad para continuar adelante.

Si, cada vegada hi ha mes burrades que fer !!! tres dies de autentica locura per a molts, un nou repte per a altres... qui sap, pot ser algun dia estigam capacitats per enfrontar-nos a una prova de estes magnituds !!
nomes 8 persones formaran part de esta primera edició... pero de ben segur el any que be les inscripcions desbordaran la carrera, d´aixo estic segur !!
Algun triatleta del club ??? mireu que asi hi ha molt de tacaet !! pero per el moment ens conformarem en somiar que algun dia pot ser pugam fer estes coses !

2010 any d´Ironmans !

2010-10-08T11:19:00.005+02:00

2010, any d´Ironmans !
Algemesí, cuna d´Ironmans !

Aquest a estat un bon any ! hem assolit tots els reptes que ens aviem proposat ! Algemesí es confirma com a cuna de finishers.
aquell 18 de febrer de 1978 a les plajes de Waikiki, a Hawai...
aquella aposta, la de nadar 3.8km, pedalejar durant 180km per a despres correr 42km, va crear un nou esport que any rere any atrau mes gent i molts han pres la seua filosofia com un estil de vida.

Es clar que tots aquells qui fan triatló desitgen fer algun dia un ironman, pero aixo no està a l´avast de tots ni es una tasca facil. Aconseguir-ho requerix molt de entrenament, anys de experiència, sacrifici, força mental i capacitat de sofriment.
no tots poden.

Algemesí fa molts anys que te veins de ferro. Algemesinencs han participat a IM Suissa, IM Austria, IM Niza, IM Lanzarote, Home de Ferro Eivissa, Challenge Roth, Challenge Maresme, Ironcat.... inclus a la MECA del triatló, al Ironman de Hawai on molt pocs poden anar-hi.

Este any teniem molts reptes, i tots els hem assolit, cada vegada som mes gent a la familia Ironman i continuem cresquent ...
el 2011 ja te objectiu;
una bona colla de gent anirem a ironman mes dur del mon, on l´aigua, la lava i el vent marcaran les nostres pells a canvi de poder dir: finishers ironman Lanzarote 2011.

cap de setmana triatletic

2010-10-08T11:05:00.001+02:00

el passat cap de setmana a estat un dels mes intensos de la temporada, ames de donar punt i final als triatlons del 2010.
per una banda teníem gent fent el campionat autonòmic de duatló cross, en el que Juanvi G. aconseguí la primera plaça de la seua categoria !!
al triatló de Canet, doble olímpic, teníem alguns companys corrent i d´altres fent la important feina de animar !
i a Barcelona teniem gent al challenge maresme, enfrontant-se a la distancia ironman i aconseguint quedat top100 de la general, encara que altres esta vegada no pogueren vèncer el repte.

De totes maneres estem consolidats al mon del triatló i no falta cursa on no correga algun tacaet del club !!!

ara, una vegada tots els triatlons han acabat es moment de fer un repas del estiu… i de anar pensant en els nous reptes que ens esperen al 2011…

cronica IRONCAT, Juan Miguel

2010-05-17T18:35:00.002+02:00

Abans de tot agrair a tots aquells, que de una forma o altra han ajudat a conseguir este objectiu, en els seus anims, en els seus anseñaments, en els seus consells o simplement per aguantar-me.
Menció molt especial al gran OSCAR, que fenòmens, a les 6 i pico estaba en els boxes animanme i ajudanme, no me deixa fins després de entrar en meta, fins i tot corregué tramos en mí, el pobret estava mes nerviós que yo, GRACIES , no habera segut igual sense tú, te ho asegure.
No vaig a cansar-vos en una llarga parrafá, pero he de dir-vos que el camí fins al objectiu no ha segut fàcil ( mai eu es), he tingut que superar obstaculs i traves fins aplegar a la eixida, el meu objetiu era acabar i si era possible disfrutar del repte i ho he aconseguit.
Ya en la prova, la natació la vaig fer tranquilet, relaxat, llevant de les zones que per culpa del vent i les corrents se fea difícil orientar-se i seguir una línea, meyns mal que ya ho había tastat en la preparació ( he nadat fins a 8 voltes en la mar abans de anar).
En la bici, encara que penseu que exagere, hi hagué pa aburrirla de per vida. No recorde una sensació de impotencia aixina, prefería que el vent entrara de cara, perque m´acoplaba i anava espaiet, pero sense la sensasió de que anava a terra. Cuand bufava de costat no podíes acoplarte, agafabes el manillar de la part de baix i la bici anaba tota incliná. Mentres el casco aero me regiraba el coll i per moments pensaba que anava a arrancarmelo del cap. Cuand entraba un poc a favor, perque bufava un poc de garbí, feia que la bici pegara bandaes. Com cada volta bufava mes fort vaig decidir aguardar les cames i el físic (me vea dins un vasa d´arros) per a la marató.
Al eixir a correr, anava en molta por, pel desgat de la bici i el tendó, no volía que trencara, vaig fer cas dels consells i vaig anar a un ritme molt lento, molt cómodo, tant que la vaig córrer sencera, sense parar a caminar, menjant i vegent com me día CARLOS. Este bon home mel vaig trovar al principi de la marató i com anava a un ritme similar al meu, no vaig poder evitaro i en vaig ficar a xarrar en ell. Parlant parlant, en comentá que es dedicava al ultra fondo, i que había fet TRES (3) IRONMANS en 56 hores, un DECAIRONAM, si si ,deu en meyns d´un mes, barbaritats i que al dia següent, anava a entrenar un bon rato com si res. Total xarrant xarrant i al tran tran, cuand mos donarem conter estabem en meta i no había patit masa la temuda marató. Gracies Carlos per la compañía i els consells.
Ara per fí ya soc IRONJUAN, i con va dir algú NO ES LA META ES EL CAMI lo que importa, he patit, he lluitat, però sobre tot he disfrutat eixe camí.
Me espera la taula de operacions i un lente proces de recuperació, hi ha que reconstruir i refoçar eixe tendó, no tingau pena no, cada volta que me caic, me torne alçar i soc mes fort, aixó es la vida.
Un abraç a tots.

Juan Miguel.

ironcat ; ACONSGUIT !!

2010-05-15T21:44:00.002+02:00

ENHORABONA FINISHER IRONCAT JUAN MIGUEL !!!!!

bo, pareix ser que la carrera a estat dura i llarga mes que mai amb unes condicions metereologiques prou adverses pero el esperit finisher esta per damunt de tot i el nostre company juan ja es un ironman mes del club !!

141 MIGUEL RUBIO, JUAN TRIATLÓ ALGEMESÍ V1M 13:06:55 112 01:13:56 147 07:31:57 23,90 08:45:53 121 04:21:02

ahi es na...
esperem noticies quan antes.

Un somni més gran que el del Atleti, el de Juan Miguel.

2010-05-12T10:01:00.001+02:00

Primer cara a cara de l’any entre el Triatló Algemesí i els 3,8 swim – 180 bike – 42, 195 run.
Será el nostre “corsario” Juan Miguel que el pròxim dissabte 15 de maig se vorà les cares, per primera volta, amb la prova de llarga distància per excel.lencia, en l’Ironcat de L’Ampolla (Tarragona).
Ironman dur, on el vent i la soledat solen solen ficar-se del costat de la gran distància.

Encara que no arriba en un estat físic perfecte segur que ho dona tot per convertir-se en ferro.

Per a nosaltres ja eres un crack, per tota la preparació que has fet i per la actitud amb la que t’enfrontes a este repte.

A per ell i que tingues molta sort.

Triatló Algemesí

Marxa ciclista Ayora

2010-05-11T09:54:00.001+02:00

Fins allí ens en vam anar 4 components del club: Juanma, Raúl, Samuel i jo, com a part de la preparació per als nostres respectius IM, Roth per als dos primers i Niça.
Com vam recordar el mail en el que Raúl animava a apuntar-se perquè li havien dit que era suau!
M'imagine a Raúl abraçat al seu “assessor” qual Ximo Rubert en el Tri d'Elx.

La Marxa: perfil de 151 km., tres ports i alguns repetjons. Quasi 800 participants.

Els primers 50 km. són molt nerviosos. El 90% dels participants havien de ser professionals perquè tots volien progressar cap endavant. Frenades, enganxades, acelerons, ocupació contínua del carril esquerre a pesar d'estar el trànsit obert.

Acostant-nos al primer repetjó, Samuel i jo estem de la mitat cap arrere i fem com els altres, envair el carril contrari i avançar tant com siga possible.
En empinar-se i estretir-se la carretera ja es trenca tot el gran grup i immediatament el primer port. Els menys pujadors es despengen a les primeres rampes i a partir d'ací, a un ritme estés, van caient unitats conforme anem avançant. A punt d'arribar dalt no veig Samuel. Segurament anirà un poc darrere.
En la cima hi ha un avituallament però qualsevol para!. L'any anterior ho vaig fer i em va costar un gran esforç connectar amb el grup principal.

Després de la baixada, uns 20 km. fins al següent port per a recuperar i menjar. Samuel no ha entrat en el meu grup. Serem uns 30 ciclistes.
Rodem per bona carretera, tranquils i per darrere comença a arribar gent que o s'ha quedat en el port o ha parat en l'avituallament. Menuda recalfà s'hauran pegat per a enganxar!
I per allí darrere, apretant les dents i el cul, distinguisc l'inconfundible Samuel, amb la seua cabra negra; però esta cabra no és muntanyesa. Ja abans de l'eixida algú va comentar en veu alta que era com anar amb un "esportiu". A mi, amb el plàtan que es va enganxar en el tub horitzontal de la bici, em pareixia un Ferrari amb la baca posada. Rodem en grup, a ritme còmode amb alguns acelerons preferentment de baixada.
I al poc 2n port., km. 90. Em col•loque en la zona mitjana del grup. Samuel decidix pujar des del principi al seu ritme, o alguna cosa pareguda. Del grup van caient com a fruita madura. Jo vaig bé, sense màxim patiment, en la part davantera, que no davant. Els “portets” es fan llargs ja que superen els 4-5 km. als que estem acostumats.
Coronem i a baixar. Ens hem quedat uns 20 en el grup davanter, encara que per davant, per supost, van més grups. Pense què difícil ho tindran els de darrere per a connectar.
I una altra vegada el mateix, a recuperar (ja es va notant l'esgotament), a beure (què poc aigua em queda!, cal racionar), a menjar (buf, açò no entra sense aigua) i Necessite pixar!, però si pare em quede a soles.
Ja vaig calculant el que em queda de carrera: rodar fins al tercer port, pujar-lo al meu ritme, que serà el d'altres companys, i des de dalt, en grup, menys de 20 km. a meta.
Mire el comptakioimetres i portem 120 km. Segons el pla, el tercer port està prop i de sobte en un xicotet repetjó Zas! Rampa simultània en els dos adductors i una porció d'un quàdriceps. He de parar i fer uns estiraments, mentres veig com el meu grup s'allunya, però no tots, a un altre li ha passat el mateix just en eixe moment.
Torne a muntar però ja res és el mateix. Les cames ja no funcionen i l'amenaça de noves rampes està a flor de pell. Vaig sol, lentament, pujant un repetjó i en la baixada m'agafa un grup al que m'integre, però en el moment que la carretera pica cap amunt no puc seguir-los.
I quan dubte si l'últim port ja l'hauré fet, confonent-lo amb un repetjó, perquè ja passen els km. segons el pla, ahí està el Caroche, el mateix de l'any anterior, el més empinat de tots, en el que puntualment hi ha cartells que indiquen la distància que falta per a coronar i el seu desnivell. Tota una motivació!.
Puge perquè no hi ha una altra, pedalejant molt lent, trobant a faltar el pinyo 27 que portava l'any anterior. Però tot el pitjor s'acaba i dalt està l'avituallament. El primer, pixar ben a gust, ja no importa perdre uns segons, i després beure una coca cola i omplir els meus secs bidons.
D'ací fins al final baixada i rodatge a meta com millor puc.
Samuel arriba al rato, fundit i em conta que també ha tingut problemes de rampes. Però alguns companys li han animat Ale la cabreta!. A Raúl i Juanma no els veiem.

Com a valoració final ha sigut una prova positiva.
M'he pegat una bona palissa, de les que curtixen.
He reviscut sensacions oblidades de patiment per rampes que em recorden que sempre cal guardar, perquè les carreres són llargues, i tractar de previndre estes reaccions.
Avituallar-se és fonamental i per no perdre uns segons després pot caure més temps. Vaig menjar bé però potser em va faltar hidratació.
I em confirma que la preparació amb bici que portava enguany era curta per a fer una marxa d'esta distància i exigència a este ritme elevat.
Però bo, aquest mes de maig serà fonamental per a aconseguir un bon fons en ciclisme i la marxa de Requena serà una bona prova per a veure si hi ha millora.

Juanvi G.

CRÒNICA TRIATLO ELX 2010 per Oscar de la Rue

2010-04-29T11:23:00.000+02:00

Ante tot espere que em coste molt menys fer esta crònica que el que em va costar de fer la carrera i que no s’avorriu molt llegint-la…

Be, jo crec que la carrera en sí no va començar el dia 25 de Abril, sino que va començar el divendres 23 en el sopar en casa del nostre benvolgut presi… se respirava nerviosisme en el ambient… per lo menos jo; Quino no parava de dir-me: “vols estar-te quetet en la cameta…”. Deu de ser per aixo, que tinguérem que anar al bar de Vicent Rodenes a fer-se uns gin-tonics ja que Quino ens va contar no se quina historia que contava un metge que deïa que si te prenies 3 o 4 cerveses abans de una competició, que te quedaves tranquil i el nervios se passava… me pareix a mi, que aixo s’ho inventaria Quino pa contar-li-ho a la dona i estacar-se unes cervecetes abans de qualsevol historieta que li surgisca… que ja ens anem coneguent… jejejee

Al dia següent, dissabte 24, haviem quedat en la Terrasa a les 15:30… jo tenia que pasar a per Coso a les 15 per que duïa jo la seua bici i a per Dani a les 15:20 pq ell ja li haia deixat la bici a Raul per el matí.

Per el matí, fent-me la maleta no sabia lo que possar:…”agafe roba de hivern o no? Agafes dos ulleres? I si se me trenca la goma d’una de elles abans de entrar al mar? Tinc que dur dos calcetins? Mira que he llegit que tens que canviar-te-los… al final, la bolsa plena… de hivern, de estiu i el banyador per si acàs se me trencava el neopreno…jejejeje. A vore qui es el xulo que nada sense neopreno…

No se perque, a lo millor per els nervis, a les 14:50 ja estava vaig de casa de Coso donant per el cul i Coso enseguideta: “… pero tu que fas ací? No havien quedat a les 15:05? Jo encara no estic!...” com sempre, renegant!!! Tot menos baixar la bici per a que la vaja carregant en el portabicicletes. Al final, van baixar ell i Nuria i pasarem a buscar a Dani per la peluqueria. Quant arreplegarem a Dani, em vaig donar conte, per el “volumen” que duïen les maletes que portaven , que ells tampoc tenien molt clar que dur de roba…

Ja en la terrasa, la gent va anar acudint… Alex, Samuel, Juanvi, Vicent Garcia (que va anar a per Aliaga a Alginet), Quino, Raul, Juanma i Sergi…alguns en les parelles. Vicent Torres va vindré tambe per a que li duguerem la bici pq tenien que deixar-les el mateix dia per la vesprada en els boxes…

Ja en marxa, no se que pasà exactament, pero crec que Alex va anar a per una camiseta de manega curta, Raul no se per a on va pegar la volta, pero el cas es que en la primera rotonda, ja s’haviem perdut…jejejejeje. Es lo que pasa per anar en grup, pero después dels nervios de Quino (que ja volia fer series per anar) i aminorant la marxa, ens reunirem tots en la autovia i cap a Elx.

En el camí, alguna tonterieta si que deïem, no se si seria per els nervits… i intentava no fer maniobres molt brusques perque Nuria es mareja… ja arrivant va pasar Raul davant en el GPS (menos mal…jejejeje) i al final ja veïem la plaja “los arenales”… a mi ja començaven a pujar-me les pulsacions…

Ja a 2 kms, la primera decepció… verem a gent entrenant… unes bicis… unes rodes… uns cascos… Coso no parava de mirar la seua bici i se preguntava: “jo que faig ací en la meua tija en una abrazadera?” jejejeje. Este Coso es el meu ídolo!!! Si a ell no li fa falta una bici d’eixes de millonaris, si en una BH California haguera fet el millor temps… jejeje. L’únic que deïem per a consolar-mos es que eren gent de pasta que tenia eixes bicis i que no anaven cara al aire… no se… no se…

Aparcarem i el primer dubte: “ens fa falta dur el casco posat per a deixar les bicis en el box?”… al final, deprés d’un gran risc prenguérem la decisió de anar sense casco… que valents que som…

Entrarem primer a per els dorsals i una bolsa en un xaleco i mil millons de papers de publicitat de la drogueria “El conejito feliz” i de la tenda de sabates “adidash”. Ah! I tambe ens donaren uns cordons de goma que, per lo menos a mi, em van vindre bé perque no en duïa. Gracies a les acompanyants (que han jugat un paper molt important en este viatge) que ens guardaren les bicis poguerem entrar tranquils a la carpa… ens posarem el dorsal en les tijes de la bici i “Jonh Samuel Rambo” va traure la seua navaixa per a tallar els sobrant de les brides… jo ara ja se que en ell no em tinc que posar mai… jejejeje.

Dixarem les bicis, pegarem una volteta per les paraetes… jo em vaig comprar una cinta “difusor” per a possar el dorsal que em va donar 1 segon per cada 20 kms… i el cabró de Alex va comprar l’últim botellero per a d’arrere del asiento que valia uns 25 €… ni havia tambe una veguda que se puposa que era energética…. Era com el jarabe que te donaven de xicotet… pues igual… t’ho prens en carrera i deu sabrà el que te pasarà…

De ahí ja cap al hotel, pegarem una volteta darrere de Vicent, pero poca cosa, al final arribarem de maravilla… jejeje

A les 20:45 quedarem en el hall del hotel amb l’equipació oficial del club, el xandal, clar… pero una vegada d’alt dels cotxes després de organitzar-mos com poguerem, Alex crec que va fer una serie de 2.000 m. mentres els demés encara no estaven ni canviats… i ens vam perdre en la primera rotonda!! Jeejjee. Bingo!!! Les preses no son bones… jo vaig acelerar pensant que era un atre cotxe que estava davant i casi perc a Ximo i Samuel que venien d’arrere en el mateix cotxe… al final, tornarem com pogueren al hotel i per telèfon, ens guiarem i arrivarem un poc tard, pero arribarem…

Una volta en la pizzería, es notava que ni havien dos grups per a sopar en quant a la cantitat que menjavem, uno era Quino i el altre erem el resto… jejejeje. Com fartes, Quino, cabró!! No me extraña que al dia següent feres eixe tiempaso!!!! No soles fartava, sino que se va ligar a les camareres, les relacions públiques de totes les discoteques D’Elx i a les xiques de la taula del costat!!!

El sopar de maravilla!! Un exit!! I ademés, molt be perque ens va eixir gratis perque el club ens va tornar 20 leuros que ja ni m’en recordava…

De tornada cap al hotel el meu cotxe era una festa, musica a tope i tonteries totes les que poguerem dir i més… i a mitad camí ens perderem i tinguerem que parar a preguntar el cami a unes xicones afroamericanes molt simpàtiques que ens deïen carinyet i eixes coses, que anaven molt lleugeretes de roba en un carrer molt oscur… Quino els va preguntar el camí i les xiques ens ho van dir enseguideta… o aixo diu Quino, perque a mi me va pereixer sentir que mos enviaven a la merda… seria la música que no me deixa sentir-ho be…jejejeje.

Per la nit en el hotel, en la habitació…lo que passà entre Dani i jo no vos ho puc contar… aixo si vol Dani,ja ho contarà ell!! Jejeje.

Al dia següent, dia 25/04/2010. el gran dia… em vaig alçar molt be i sobretot gracies a tots per la nit que passarem que pense que les rises que ens pegarem ens lliuraren de tot els nervis de la carrera.

A les 7:15 quedarem per a eixir cap a “Els Arenals”… pero be, entre desdejunar, preparar les bolses i tot aixo… pues se mos va fer tard… pero be, al final traguerem el cotxe del parking (que ens els cobraren dos voltes, eh Coso…jjejejeje) i cap a la carrera!!!

Je començava a posar-me nerviós… em vaig pendre un tranquilitzant que pense que em va anar molt be… arrivarem al parking de la carrera i ja havia arrivat Miquel que va anar el mateix dia. Vicent ja s’havia despertat perque dormia en la seua furgo (per cert Vicent, es una maravilla)… començarem a agafar les coses que pensavem que necesitavem per a la carrera… vaig descartar la roba de hivern. Anava a fer calor!!!

Vaig preparar-me els gels pa anar en la bici, els de correr, la ferramenta i camara per si punxaves (tenia la esperanza que no me pasara res, la meua bici nova no me podia fallar), el gorro, el xip, les ulleres (reçant per a que la goma no me fera una mala pasada i se trencara), el neopreno…. Be, tot el que esperava que necesitaria… pero com sempre, Coso per darrere: “va Oscar, que fem tard”. Aixo me faltava a mi, els nervits i el mariquita de Coso donant per el … jejjeje.

Vaig entrar al box… les pulsacions ja me pujaren… es notava en el ambient de carrera… me ho vaig revisar tot 100 vegades… li vaig preguntar als xics del costat si pensaven que me faltava alguna cosa (eren uns xics Vitoria molt majos, la veritat)… vaig posar la bolsa de la ferramenta darrere del asiento…e l casco damunt del manillar.. les ulleres dins… el Garmin dins de una de les espardenyes de la bici… vaig omplir els dos bidons de aigua… em faltaria algo? Fallaria en la transició? eixes preguntes no paraven de rondar per el meu cap…

Vaig eixir ja del box, en la mosca darrere de l’orella, pero ja el temps ens apretava… deixarem la bolsa en el guardarropia… la meua precupació mes gran, la veritat, era si me entraven les “cagaleres de la mort”… estava desitjant que no me entraren…

Començarem a untar-mos de vaselina (con mosatros, eh Dani… jejejeje) per a posar-mos el neopreno… la primera eixida de les 9 de xiques ja havia eixit… vaig anar correguent per a vore si veïa a la gent del club que eixia a les 9:10. Coso, Torres i Aliaga per a desitjar-los sort i anims, pero no vaig vore a ningú…. Llàstima…

Del tercer grup, tampoc vaig poder vore a ningú pq estava calfant… l’aigua no estava tant gelà com em pensava. Recorde l’última vegada que vaig anar a nadar a Cullera en Juan que vaig tindre que pensar-m’ho tres voltes…

Estava esperant a que arrivara ma abuelo i mon tio que m’havien dit que vindrien a vorem… es feïa l’hora d’eixir i jo encara estava buscant-los…. 10 minuts abans de eixir, els vaig vore i me vaig alegrar molt, perque saber que ni ha un familiar apollante en eixos moments t’anima molt… parlant amb ells, se me va pasar el número del dorsal per a entrar en el recinte destinat per a l’eixida i em van dir que me tenia que esperar a que estrara el últim per a entrar… vaja rollo…. Si que començava be… i mes per que jo tenia el dorsal 828 i ni havien hasta 1100… i anaven nombrant-los de uno en uno… pero 1 minut abans de la eixida, quedaven mes de 100 per entrar i van dir: “todos dentro!! A la salida!!!”. Entrarem correguent i casi quant entrava al recinte, van donar la eixida…

No duïa ni les ulleres posades quant van pitar… quins nervis…le gent començava a entrar a l’aigua… em vaig posar les ulleres que abans les vaig banyar en saliva (un truco que me ensenyaren en un curs de submarinisme) per a que no s’empanyaren… l’aigua ja me banyava els peus… abans de posar el cap dins de l’aigua, vaig pegar una miraeta a vore la situació de la bolla per a intentar anar lo mes recte posible… es difícil, perque al final vas on te du la gent…

A la primera bolla, vaig arrivar molt relaxat… a lo millor massa i tot, pero no m’importava, perque m’havia decidit anar tranquil e intentar no desfondar-me al principi… una de les pors mes gran que tenia durant tota la prova era es saber distribuir el esforç i no apretar massa al principi en por de que al final no me quedara corda…

En quant en vaig donar conte, ja estava en la segon bolla que giraves a l’esquerra… anava molt agust… molt tranquil… no vaig tindre sensació de agobio per part de la gent… els braços no em feïen mal… les pulsacions controlades… la respiració tranquila… tot anava molt be!!! La tercera bolla ja la tenia ahí…

A per la quarta… estava molt animat… mes del que em pensava… es probable que fora perque tampoc em vaig exigir molt, pero era el que exactament necesitava… ja la tenia ahí… una volteta a l’esquerra i cap a la plaja…

A la que em vaig donar conte, ja veïa la arena… vaig fer un primer intento de possar-me dret, pero encara estava molt fondo… “10 braçades més Oscar”, em deïa ami mateixa… ja estava en terra…

Un vegada en la arena, em vaig parar uns segons a netejar-me be els peus en l’aigua tal i comem va dir Vicent Garcia per a levar-me be l’arena i em va anar molt be (es que alguns sabreu que vos vaig anar preguntant a tots coses de estes que m’han anat molt be per a la carrera, gracies a tots per els consells…). I tot açò, perque el cabronaso de Coso em va dir que els triatletes professionals (no se a qui se referiria…) no podien dur una toalla xicoteta en la zona de boxes per a llevar-se l’arena… que aixo es de mariquites...

Ja estava en boxes en el neopreno per la cintura… el gorro possat hasta la bici… que be me sentia… una vegada en la bici, vaig xafar-me el neopreno i en un pet fora!!! Em vaig posar els calcetins, el garmin, les sabates de la bici (Quino! Les de la bici!! No les altres…jejejje), el casco, les ulleres i els gels que tenia preparats en una gometa de diferent color per a la bici… me faltava la bomba i en marxa… una última miraeta… estava tot… ma abuelo estava llí tamé animant… ah!! I se me olvidava, les novies i dones que ens acompanyaren durant la nostra aventura, ens animaren que donava gust… gracies… sempre te ve be que algú te diga: “anim Oscar”. Gracies de veres…

Ja en la bici, començarem a pujar només eixir… tal i com havia fet en la natació, no volia apretar i vaig pujar el meu ritmet…no me importava que algú m’adelantara… no sabia qui havia eixit de l’aigua abans… suposava que Miquel, Dani, Alex, Samuel, Quino, Vicent i Ximo estarien per davant de mi, pero no me importava, al reves, estava content de que els haguera anat be en l’aigua i que no hagueren tingut ningún problema, que mai se sap el que te pot passar…

En la baixada, come me va aconsellar Vicent, em vaig pendre un gel… coemençavem a fer kilòmetres… no recorde molt be en quin quilometre, em vai trobar en Juanma, que em va dir que no havia nadat molt be i ho havia passat mal, pero estava animat i seguir-me els dos un ratet… em vaig despegar d’ell poc a poc i em vaig trovar a Raúl, el terror D’Elx (açò en en carinyo, eh? Jeejej). Que tambe anava molt content i tranquil… em vaig alegrar…

Jo estava cada volta millor i duïa un ritme pense que bo i les cames me aguantaven molt be… em pensava que seria mes dura la bici perque en el perfil de la prova pareixia que estaves sempre pujant, i se pujava, però molt suau… perque jo no soc molt bon escalaor i vaig anar còmode tot el rato…

Quant arribarem a mitad del circuit, començarem a baixar… ja m’havia pres un altre gel… anava la cosa molt be… en un cruce, em vaig trobar el Quino, que la bici li feïa: “ñic, ñac, ñic, ñac..”. li vaig preguntar si anava tot be i em va dir que si, i després em vag enterar qua anava en espardenyes de correr i jo ni em vaig fixar… i que per aixo li rosava en algo i li feïa el ruido…

Anàrem un rato junts i ens trobarem a Ximo, que el vaig vore molt pero que molt be. Anava com si no estiguera ni cansat… com si acavara de agafar a bici en eixe moment… els tres estiguerem un ratet junts i ens uns kilometres vaig perdre de vista a Quino i Ximo i jo continuarem, pasant-se el un al altre hasta ja la entrada en boxes…

Em vaig pendre un altre gel… per cert, que roin estava la beguda isotónica que donaven en els botellins… eren polvos mal desfets…

A un 5 kms de boxes, em trove a Dani ili vaig dir: “no sabia que els gays anaven tant lentos en la bici!!” jajajajaa. Com em vaig riure, em va dir: “seràs cabró!!” i casi em pixe damunt de la risa… i va començar a tirar ell i Ximo i em tragueren uns metres en l’última pujada… Dani, saps que era tot de broma!!!

Ja estavem en boxes… se m’ha pasat volant!!! Pensava jo… i a mes, havia anat molt de tros ens el meus companys del club… quin lujo!!

L’única pega que li vaig trovar va ser el tràfic en la carretera ja tornant… que ni hagué algú que ens pegà algun susto que atre… pero be…

Em vaig llevar les sabates de les cales i, “pie a tierra”… la bici no em va fallar… gracies, campeona…

Ximo i jo, anarem per la alfombra en les sabates, pero Dani, se va deixar les sabates posades en les cales i pense que va anar molt mes cómodo que nosaltres… pa la pròxima volta ja se lo que tinc que fer… en boxes vaig vore també a Vicent Garcia que me vaig alegrar molt també…

Be, ja quedava menos, pero si vos dic la veritat, estava molt millor del que jo em pensava… estava hasta content… molt content… sabia que el meu fort no era correr ja que vaig estar un temps parat i (he de dir també que no soc bon corredor) no estava molt preparat… pero allà anava… deixe la bici… me lleve el casco, agafe els gels de correr, em canvie les espardenyes… i avant!!! Ja estic ahí!!!

Dani va eixir davant de mi i Ximo va tardar un poc mes en la transició…

Només eixir de boxes, pareixia que no havia fet res abans i que acabava de començar a correr…. Pronte se me va llevar l’il.lusió en quant vaig vore la famosa “escala”. Que agust es queda l’organitzador de la prova tots els anys… que agust es queda… pero, be…ahi estaven, vaig agafar aire, i cap amunt… “quant mes m’ho pense, mes tardaré en pujar”, em deïa a mi mateixa…

Una vegada d’alt, pujaves un tros mes que estava prou, pero prou inclínaet i cap abaix… Ximo m’adelanta en eixe moment…

Ara es quant tot el mon se pregunta: que li va pasar a Ximo?… pues be, jo en directe directe no ho vai vore, perque vaig arrivar 3 segons tard, per vaig sentir la frenà i vaig vore a Ximo agafant-se del genoll… un cotxe que eixia del complejo que ni havia a la part esquera quant baixaves li va pegar un colp i el va tirar a terra… pobre Ximo… era un sudamericà que va dir que no l’havia vist… pero es que el cabró no mirà si pasava algú… per no saber, pense que no sabia ni que ni havia una carrera eixe dia. La gent alrededor pararem i un andaluz va insistir a Ximo que li agafara la matrícula del cotxe per si acàs no notava res en calent i al acavar la prova, tinguera alguna cosa trencada… Ximo, no va voler… jo ho entenc… estavem a mitad prova i deïa que no li feïa mal res… al final, per sort, tot va ser un susto…

Seguirem per un caminet que l’acabaven d’asfaltar… quin agobio perque estaves respirant tot el rato olor a asfalt… feïa molta calor… ja vaig començar a trovar-me en gent de club… que m’animaven durant tota la carrera a peu… gracies… començarem a entrar per un mig arenal en pedres que anava cap a la costa… pareixia un cross mes que una mitja… l’organització va possar motl abituallaments… no et faltava de res… sobre el km 6 del circuit, entraves en un recinte on menjaves, bebies,.. tot el que volgueres… i alli em vaig trovar a Juanvi que ja anava per la segon volta i em va dir: “no te pares a pendre el sol…”. No se a que se referia hasta que entrarem a la platja per una pasarela de madera i, sorpresa!!! A correr uns 300 m per l’arena de la platja…pero no vora a mar, sino al principi… on normalment vas atascan-te quant vas a posar les toalles un diumenge… que cabrons els de la organització…
Ja quedaven 3 kms per acavar lap primera volta… tornaves per el mateix caminet i una volta entraves en el passeg, ja veïes la pancarta de meta (llàstima que em faltava una volta…) i t’anivames un poc… 1 km i ja estava la primera volta feta…

Allí ja estaven les fans dels club que ens animaren a tots de manera molt eufòrica i te pujaven la moral (gracies xiques un altra volta per estar animant…).

Em quedava la segon volta… idem de lo mismo, pero en pocs anims ja per el agotament… les cames ja me pesaven… i lo pixor es que s’havia el que me esperava… vaig agafar aire, i em vaig dir: “pa que collons has arrivat ací!!!, pues pa acavar-la!!!”… i agafant forces de on no les tenia viag pegar la segon volta…

A 1 km de la meta, a en el passeg, les cames començarem a agafar forces… no m’ho podia creure… ja estava ahí… ho havia conseguit!!!! En la meta estaven els meus familiars, les fans, gent del club animant… gracies a tots!!!

El abraç de Ximo en la meta em va saber a gloria!!! i quant em van possar la medalla… que vos vaig a contar…

Unes cervecetes, un plat de paella i la companyia de tots els meus companys que ja havien acabat va ser ja el colofó de un cap de setmana maravillos i que recomane a qualsevol… mereix la pena!!!

I ja per acavar, que supose que estareu farts de mi, em senc orgullos de estar en els vostre club i que m’hajau donat la oportunitat de poder arrivar a fer esta prova ja que fa 2 anys no me imaginava que jo algun dia podria pegar-me ni una volteta en la bici per el Ginovart….

GRACIES A TOTS!!!

DLD Sueca

2010-03-29T11:48:00.005+02:00

Dissabte participarem al duatlo llarga distancia de Sueca, primera prova del circuit no drafting series.
el vent va ser el gran protagonista de la part ciclista, determinant de cara a córrer els últims 20 km a peu on la gent va pagar prou car els excessos contra l´eolo.
la representació del club va complir amb les expectatives i Juanvi, amb un parcial de bici elit va encapçalar la classificació del club, seguit per Miguel Àngel que este any està imparable i rematà una bici rapidissima amb una carrera a peu de locomotora. Els repetidors ja coneixien la duresa i decidiren ser conservadors ... aixi V.Garcia per fi va poder baixar amb bones cames i fer un ultim parcial molt decent... Ximo es manté a la classificació i malauradament V.Aliaga es veu obligat a retirar-se per unes molèsties.
CLASSIFICACIÓ 2010
FOTOS
la organització EXCELENT, comença a forjar-se una reputació de duresa que tots aquells del club que aspiren llarga distancia no poden deixar de tastar, aixi que la pròxima edició segur que serem un bon grapat de corredors del club els que tornarem a estar presents.

CRONICA II PERIMETRAL JAVALAMBRE

2010-03-25T11:31:00.001+01:00

TELITA PA LAS PIERNASS!!

Bò, vaig a tractar de contar el que va suposar per a mi, i per a Pedrito el debut a les carreres de muntanya. En un arranc de burrera del senyor Pedro ens varem apuntar a la perimetral de Javalambre, que consistí en pegar la volta a les pistes de esquiar, en total 16Km, que vist aixina em semblava poca cosa, però al remat encara estic notant la carrereta en les meues garretes......
Per a començar, el dissabte ens pegarem un senyor sopar a Camarena de la Sierra, on faríem nit a casa de Pedro. Jo pensava que si la carrera anava tan de "de cine " com el soparet seria coser y cantar!! però pobre ignorant de mi!!!jajaja.
El diumenge de bon matí pujem a les pistes i la veritat es que la temperatura era prou bona per a córrer, 8º, ni fred ni calor. Allí es veia gent de tot tipus, en pinta de maquinorres i sense pinta ( que pa algo estava jo allí, per a que haguera de tot!jejeje), però es cert que el ambient que es respirava era prou diferent a qualsevol popular de asfalt, crec que els únics moniatos que pensaven a quan els eixiria el km érem Pedro i jo, pobres ignorants desconeixedors de este tipo de carreres..... En fí, fent números arrivem a la conclusió de que al ser 16Km mes o menos eu faríem en temps de uma mija marató, i en ixa "esperança" ens posem a calentar, mes contents que un tonto en un xupaxup.......
Donen la eixida, el ritme no es masa alt però tampoc van passejant-se, fins que arriva la primera baixada, això ja era un casi "sálvese quién pueda!", en esta carrera de senderos "rien de rien" era el 90% camp a través! i tots tirant per on podíen per a adelantar, xe, com a cabres!!!! si be es cert que al rato arriva la calma al personal cuan en lloc de baixar toca pujar.... increïble! no tenía final la P..... muntanya!!! arribaves a un pico, radere un altre, i aixina hasta contar tres..o cuatre! i pa postres com no estan els km marcats anava mes perdut que una mona!jajaja. Recorde que un home cuan portàvem 1.30 me pregunta, " Ié xaval....ja queda poco, no? , pues señor ni idea!!!!", però per a desgracia per a ell i per a mi, als 5minutets arribe a un avituallament i me diuen que era el km 10!!!!!! la mare que els va parir!!!!!jajajaja. A partir de açí 3km per dins del bosc entre pins on es l´únic tram on es pot correr mes o menos a un ritme constant, però passat este tram bé la locura de la carrera, on apart de anar ja fundit te "astaquen" una rampa de 1400m a un 45% de desnivell!! pa morir-se!!! i mira que el de megafonia antes de la eixida avisava, però no pensava jo que anara en serio....jejejeje. Cuan arribe dalt la rampa ahí està Pedrito animant-me, el tío ja fa 15minuts que a acabat!!! en la posició 17 de la seua categoría, molt bé el tío.
El que em va fer raro es la sensació de entrar a meta i que no hagués gent animant, excepte tres organitzadors, la meua única fan, i per obligació (la meua novia), la novia de Pedro i Pedro. Vaig tindre una bona sensació, mes que pel temps o el que siga, pel fet de haver patit en la carrereta i haver superat els dolors a les cames en les rampes i les ganes de anar a meta camp a través, al final sensació de haver superat un minirepte.
Temps final meu :2:17:45 a 8m54s / km
Temps final PEdro :2:01:40 a 7m51s / km
El guanyador va fer 1:29m.....per als 16km.... ahí es nada!!

Aixina que la definiria la carrera com a "TELITA SASSSSSSSSS"", a vore si l´any que bé som bon grup i gunayem el pernil que donaven per ser el grup mes nombrós!!!!!
Ale, anem contant-mos......

Javi S.

Marató Barcelona

2010-03-17T20:07:00.003+01:00

OOOps !
no pudo ser ! se m´ha tornat a escapar la marató sub3... i esque la marató no perdona i tots els excessos de la primera mitja part es paguen ben cars al km 35 quan arriba el hombre del mazo i et pega una tamborinà com en la vida de quedar-te grogui però grogui !!
Totes maneres estic encantat amb el resultat de aquesta carrera, totalment recomanable, que ens ha portat a Miriam i a mi a "passejar" per TOTS els llocs mes bonics de Barna des de una perspectiva única.
La organització perfecta i el ambient bestial... el any que be tinc clar que tornaré i vos recomane a tots que proveu ja que es molt molt bonica i quedareu encantats.

video de meta i demes videos de pas per km..

duatló Benifaio

2010-03-17T20:00:00.004+01:00

QUE EL SEÑOR PRESIDENTE QUE NOS CUENTE COMO SE SIENTE DESPUES DE UNA SEMANA DE LA MARATON DE VALENCIA SE PRESENTA AL DUATLÓN DE BENIFAYO Y SE VIENE CON EL PRIMER PUESTO DE VETERANO-2
CUENTA CUENTA VENGA ESA CRONICA

EN ESTE ENLLAÇ ESTAN LES FOTOS DEL DUATLO DE BENIFAIO

I EN ESTE ALTRE LES DE LA MITJA MARATO DE BENIFAIO

video del duatló
FOTOS CEDIDES PER EL CAMPEO DEL DUATLO 2010 DE BENIFAIO,
LES FOTOS ESTAN FETES PER LA DONA DEL CAMPEO DEL DUATLO 2010 DE BENIFAIO
AU
COSO

marato valencia 2010

2010-03-17T19:53:00.002+01:00

ENHORABONA A TOTS ELS PARTICIPANTS DEL CLUB, EN ESTA MARATO.
MENCIO ESPECIAL AL SR. MIQUEL "FERRARI"-GUD, QUE S´EN HA EIXIT HUI
NINGU DUBTARA ARA, SI EL ANY PASSAT BA BAIXAR O NO DE 3 HORES.
ESPEREM QUE LA LESIO DE VICENT TORRES NO VATJA A MES Y PUGA ESTAR A PUNT PER AL TRIATLO D´ELX.
MENCIO ESPECIAL TAMBE ALS DEBUTANTS, A JUANAN, A JUAN BUENO, I A RAUL IVARS.
ENHORABONA TAMBE AL SENYOR PRESIDENT DE ESTE CLUB, QUE EN CASI 50 ANYS ENCARA ESTA AHI DONANT EL CALL, I LO QUE LI QUEDA...
I PER ALS DEMES JAVI GUERRERO, DANI, XIMO BAEZA , A CONTINUAR ENTRENANT PER A MILLORAR.
HA SEGUT UNA LLASTIMA LES ULTIMES LESIONS QUE EM TENGUT,
QUE TINGAU TOTS UNA MOLT PROMPTA RECUPERACIO.
AU
COSO

mitja de Benifaio

2010-02-10T11:31:00.000+01:00

Diumenge passat es celebra al poble vei de Benifaio la II mitja marató. Fins alli acudirem un bon grapat del club triatló Algemesi a rodar, a apretar-se o a preparar la

marato de València que esta a dos setmanes vista. Vam ser el 3er club mes participatiu, i aixo que alguns al fer la inscripció no indicarem el club i alguns corregueren "d'incognito". A mes d'una bona colla que acudirem a animar i alguna visita dins de la rodaeta del diumenge en bici. Aixo si dona gust. Be enhorabona a tots i esperem les fotos del Presi per a penjar-les al blog.

records del passat...

2010-01-12T12:59:00.000+01:00

Campeonat d'Europa de triatlo llarga distancia from triatlo algemesi on Vimeo.

neu a la Ribera !

2010-01-11T09:32:00.004+01:00

bo, aprofitant algo que podem vorer en molt molt poques ocasions, divendres quedarem per a fer un entrenament muntanyer per la murta glaciar.
Sensacions i moments molt bonics disfrutant de unes vistes poc habituals de la nostra serra mes propera.

San Silvestre d´Algemesí

2009-12-31T09:34:00.003+01:00

un any mes ho passarem de lo mes be "visitant" la nostra ciutat en una carrera de lo mes divertida i animada on molta gent va vindre disfressada a passar-ho be !
ahi estabem els turistes guiris coneguent Algemesi.

2009-12-22T17:23:00.003+01:00

EN ESTE ENLLAÇ ESTAN LES FOTOS DE LA MITJA DE PAIPORTA-PICANYA
FOTOS MITJA

QUE CALOR PATIREM, QUE BOCHORNO...
ALE QUE DE AÇI A NO RES JA ESTEM EN ESTIU..
AU
COSO

algú s´anima ??

2009-12-19T21:49:00.001+01:00

Son temps de proposits.

2009-12-15T09:29:00.000+01:00

Records IM Austria 2008 from vigalli on Vimeo.

loteria nadal

2009-12-11T13:55:00.000+01:00

57.602

este es el numero de loteria que participem. ho diguem per que a d'aci 3 0 4 dies ja no es vendran mes numeros . Aixina que no s'encanteu si en voleu perque... voldreu renovar la bici, el neopre, voldreu fer un viatget o voleu quedar-se en cara de bobos mentre el presi ix a la tele tirant-se cava per damunt i diguent: aço es el triatlo???

ale a passar per la tenda de Vicent!!!

Acabem la temporada

2009-12-10T09:58:00.003+01:00

Hem entrat a la tardor i això suposa per als triatletes d’Algemesí un temps de reflexió. Reflexionem sobre la temporada que ha acabat, amb les seues competicions, i reflexionem sobre la temporada que s’enceta. Hem de proposar-nos nous objectius i nous reptes per tal de seguir superant-nos.

La temporada de triatló 2009 ha sigut tot un èxit ¡

Sóm més membres que la temporada passada, més els que ens inscribim en competicions i millor els resultats que estem obtenint, fent així que el club siga una referència de bon fer, gran participació i companyerisme.

Ha estat una temporada amb gran participació per part de nous membres així com dels mes veterans, on cadascú ha assolit objectius respecte al seu nivell i on hem aconseguit bons resultats anant cada vegada a més al llarg de l’estiu. Cal destacar la participació als triatlons de Cullera, Ontinyent, Antella amb la victòria de les fémines del club... els llarga distància de Elx o Zaratuzt on forem un dels equips amb més corredors, Guadalajara... la participació al Campionat d'Europa de Llarga distància cel·lebrat a Praga (rep.Checa) on M.Ferragud i V.Garcia es classificaren el 13º i 20º d'Europa en el grup d’edat 30-35 anys respectivament... un final de temporada per tot l’alt amb el Challenge Maresme a Barcelona, un ironman on tornàrem a patir la duresa dels 3.8/180/42 amb 5 nous finishers, destacant el gran debut en la distància de J.Coso.

D'Altra banda la temporada també ens ha portat a participar a probes d’atletisme com voltes a peu, mitges maratons, maratons ( València, Espadan, Saragossa, nocturna Bilbao) i carreres per muntanya i orientació. Travessies a nado com Cullera, Perelló, Santa Pola 5.5km, o la llarga de Cullera amb 8km... El ciclisme també ha estat important esta temporada amb molta gent del club a les cicloturistes de Ayora, la dura edició de 7Picos de Requena amb 185km o la mítica Quebrantahuesos de 200km pels Pirineus.

Encara que este any hem competit molt no han faltat entrenaments de qualitat i entrenaments més divertits on gaudir de l’esport sense la presió de competir i amb el bon ambient i companyerisme que es viu al triatló Algemesí.

El triatló es un esport molt complet i divertit on tot el món pot participar, amb diferents distàncies per anar progressant i assolint reptes, fins arribar a ser un finisher més del club i acabar l’ironman, proba original del triatló que et marcarà de per vida.

mitja marató Samaruc d´Algemesí

2009-12-06T19:57:00.001+01:00

ENHORABONA VICENT TORRES 2ON CLASSIFICAT VETERANS !!!!
LA GENT ESTÀ QUE SEN IX !!

objectius 2010

2009-11-24T10:03:00.002+01:00

mitja de Gandia

2009-11-15T22:05:00.004+01:00

ENHORABONA A TOTS ELS QUE HAN PARTICIPAT EN LA MITJA MARATÒ DE GANDIAEN ESPECIAL A VICENT TORRES QUE DAMUNT D´ARREAR-SEUN TIEMPASSSSO, I PODER ANAR A DINAR PROMPTE,S´HA TENGUT QUE ESPERAR, PER A PUJAR AL PODIO.AÇI ESTAN LES FOTOSENHORABONA MAQUINA.AGRAIR A SAMUEL LA SEUA PRESENCIA I JA ENS PASARA LES FOTOSAUCOSO

XANDALL CLUB - LOGOS‏

2009-11-05T12:57:00.001+01:00

Vos recorde que demà divendres és l'últim dia per a encomar el xandall del club (i pagar-lo).

Ara tenim que decidir sobre els logos que ficarem en el xandall. Per a tractar aço el Presi convoca una reunió en s'ha casa demà divendres, 6 de novembre a les 21:30.
A esta reunió poden vindre tots els que vulguen ajudar a decidir sobre este tema.
La reunió no inclou sopar. Es soles de treball i serà rapideta. Seria convenient que vinguera prou gent, i no faltareu els que teniu habilitats de disseny, perque de lo contrari haurem de decidir-ho entre molts pocs.
De eixa forma fem propostes, votació i andando.

Si algú no pot vindre pero vol donar alguna idea per a que se plantege en la reunió que m'envie un mail.

Elx 2009, a toro pasao

2009-11-01T19:36:00.000+01:00

triatló Elx 2009 from vigalli on Vimeo.

2009-10-28T17:39:00.003+01:00

Triatlo Algemesi Challenge 2009 from triatlo algemesi on Vimeo.

MARATHON NOCTURNA DE BILBAO

2009-10-25T20:49:00.000+01:00

CRONICA DE LA MARATHON NOCTURNA DE BILBAO

Bueno en primer lugar; felicitar a todos los compañeros que disputaron la prueba, que al parecer y en comentario de todos fue mas dura de lo normal, y, aunque no sabemos cierto el porque, se debió quizás al ser de noche, a que estaba lloviendo, o el estar cansados del viaje ????, prueba de ello son los bajos registros de los atletas de elite con marcas muy bajas.

En fin voy a ser corto;

La expedición del club partió a la madrugada y después de 7 horas llegamos a Bilbao, nos metimos una suculenta comilona, un par de horas de siesta y después al lío.

Poco antes de la salida comenzó a llover, y agua que no nos abandonaría ya en toda la prueba. Ya en sus comienzos comenzamos a tirar del grupo algemesinense Dani y un servidor, después a poca distancia Javi y Juan, sorprendiéndonos mucho la cantidad de espectadores que nos arroparon en los primeros inicios de la prueba. Nunca he visto tanta gente animar en una competición, y he corrido en muchas pruebas, pues todas las calles de la ciudad estaban abarrotadas literalmente de gente.

Mas tarde cuando salimos a los suburbios, ya esta animación menguo, pero siguió siendo multitudinaria, volviendo a ser numerosísima a la vuelta a Bilbao, aunque en esta ocasión no estaba el cuerpo para festejos ni meritar este agasajo

En fin destacar la afición, repito; desbordante de los espectadores. En contrapunto;…el no encontrarnos al 100 % en el transcurso de la Marathon, y el buen debut de los atletas de nuestro club. Las marcas como siempre correspondientes a la elite de los pequineses.

Vicente toldra

videos calella

2009-10-14T12:32:00.007+02:00

LES FOTOS DE COSO EN PICASSA !!!

classificació dels tacaets a Calella !! kines maquines tenim !!! oleee ahi !
diferents videos de la prova challenge maresme...

reportatge tv3 molt complet
altre video de youtube de JosepM.Torrent
b

CRONICA DE CALELLA

2009-10-14T11:55:00.000+02:00

CRONICA DE CALELLA

Esta narración no corresponde al aspecto técnico de lo que la mayoría de deportistas afirman; es la carrera mas dura del planeta que se puede celebrar en un solo día, sino al aspecto humano, en el que describo a mi manera la soledad y el pensamiento interior de de un atleta endentándose a un reto que incluso a el mismo le parece casi imposible de llevar a cabo.

Cuando por la mañana van al agua, aunque en el rostro denotan nerviosismo, el semblante es alegre, incluso se permiten bromas, ¡ que diferente va a ser el aspecto de estos súper hombres y mujeres dentro de 6 horas ¡

Incluso cuando salen después de haber nadado, casi 4.000 metros, mientras se cambian, nos sonríen y nos hacen gracietas; Luis como siempre incluso suelto alguna “parida”. Y con este entusiasmo emprenden el sector de la bicicleta.

Ya en los primeros 100 Km, va destacando como nunca Miguel Angel, se le ve fuerte, con mucha ilusión, esta carrera intuyo que quiere comérsela. Le sigue como siempre Lluis, y Jose Maria, que siempre tiene una sonrisita sarcástica cuando pasa por nuestro lado.

¡ hay¡ Vicente tarda mucho, ¿Qué pasa?, luego vendrá a ser que tubo una avería muy grave en la bici, que le atraso mas de media hora, y que le llevo a una desmotivación en la prueba que le afecto bastante psicológicamente.

Y mira por ahí viene Coso como dice el “madurando”, junto con Ximo, siempre seirete, como es el.

Y Vicente el presi, después de no haber dormido en toda la noche, corriendo a la zona de boxes, para seguir grabándoles y haciéndoles fotos.

Desembarcan todos con las bicicletas bastante bien, aunque Luis se queja de la espalda, pero sigue como me comenta mientras se cambia “como los toreros se hará lo que se pueda.

El que lo esta pasando mal es Vicente, que el perder tanto tiempo le esta rompiendo el esquema mental que hay que tener intacto, por lo menos hasta casi el final, y por lo demás todos bien, ¡comiéndose los Kilómetros

A partir de los 20 Km de la carrera, la cosa cambia, los semblantes empiezan a desencajarse, esa risita fácil que siempre tienen nuestros amigos, se hace difícil, ¡MADRE MIA ¡ realmente esto hay que verlo desde fuera, que manera de sufrir, i hacer sufrir a los familiares. Por delante nuetro pasa Miquel, hay que verlo, lo esta dando todo, ya ni nos saluda, lo único que quiere es llegar a meta, y es que no es para menos después del carreron realizado,

Luego Lluis, este si que es un gran tipo, nunca pierde esa cara de broma, incluso le paso el teléfono y habla con su mujer que esta muy preocupada, y luego Jose Maria, le acompaño un trozo corriendo, un hombre de hierro, os lo aseguro, voy con el y aunque se queja, me da la impresión de que casi esta entrenando,

Bueno y que os tengo que contar de Coso, ahora mismo ya no esta para gracietas, esas súper piernas que no le fallan nunca corriendo, se le atascan, y le comento entre risas “ esto no es una carrera popular” le consigo unos segundos de distracción en el que se olvida durante un instante lo que su cuerpo esta sufriendo,

Luego le sigue Ximo, siempre su mujer que esta nerviosísima, le grita y le anima aunque ya sabéis, todos lo que le conocemos, que su expresión es siempre la misma, cara de muy buena persona, como si eso de llevar 10 horas compitiendo no fuera cosa de el, y fuera el que esta viendo la carrera.

Y detrás, ya por fin Vicente, ¡ que mal va ¡, mentalmente esta muy tocado y os puedo asegurar que cuando el “coco “, falla las piernas se olvidan de que tienen que hacer un sobre esfuerzo, me pongo a correr con el, pero me preocupa, su cabeza debido al tiempo perdido esta en otro sitio, y esto en una carrera de alto rendimiento es lo peor que te puede pasar.

Pero en fin como dice el refrán “no hay mal ni bien que 100 años dure “me coloco en la tribuna de la recta final, ha sido una pena pero al maquinon de Miquel, no lo he podido ver entrar, pues con el carreron que se ha metido ha llegado a meta antes que el cronista, pero me imagino como estar “pues fíjate, con apenas 10 horas”

De pronto veo aparecer a Lluis y Jose Maria, los entran a meta cogidos de la mano, ya al “Girbes ni le duele la espalda ni le duele na”, y Jose Maria, hay que ver que cara de felicidad, personalmente me da la impresión de que es el que menor cara de sufrimiento pone siempre en este tipo de competición, aunque bien se como va la cosa por dentro.

¡ Bueno ¡, por fin por ahí me aparece mi Coso, ¡joder¡, cuanto me ha hecho padecer, apunto de entrar en meta me ve, se dirige hacia mi y nos fundimos en un abrazo muy emotivo, y aunque el no se da cuenta, estoy muy emocionado y alguna lagrimita se me escapa ( je cabro aixo no he ho contes que es de fluixos), i le digo que todavía no me puede hablar de tu a tu que le faltan 20 metros para la meta y todavía no es un finisher.

Ya a punto de llegar veo al Ximet, que también le abrazo, i os aseguro que se alegra mucho, pues esta ya roto y es de noche, que pedazo de persona, me ha saludado, vuelve a agachar la cabeza y continua hacia la meta, apenas sin inmutarse, como si en ese momento el pasara por allí.

Y ya. Por fin el que mas nos ha hecho padecer, ¡venga, animo Vicente ¡que ya ha acabo el calvario, otro mas a la “butxaca”, pero que cara de desaliento pone, a mi entender aunque va muy cansado, esta roto moralmente, y es que este en especial a tenido que luchar sobre todo contra su animo.

Realmente estoy orgulloso de haberles visto competir, y os aseguro que se desvanenecen las ganas de realizar este tipo de pruebas, ya que desde fuera ves cuerpos físicamente derrotados, pero que son vencidos esos desánimos, con ese vigor que se autosugestiona una persona, y que caracteriza a este tipo de atletas, que saben superar los malos momentos de competición con esa fuerza interior que hace mover las piernas hasta donde le dicta su cabeza.

Estoy orgulloso de haber compartido esta carrera con vosotros, y espero tener el honor a partir de hoy, de poder también compartir los entrenamientos con auténticos

HOMBRES DE HIERRO, va por vosotros.

Vicent presi

Dedicado a los familiares de nuestras maquinas, que os puedo asegurar recibí sobre todo en la prueba del Marathon, más de 200 llamadas preguntando muy nerviosos el transcurso de la prueba

finishers en Calella !!

2009-10-05T11:43:00.002+02:00

6 de 6 !!!
amb millor o pitjor fortuna tots hem aconseguit acabar la dura proba de ahir que va ser mes dura del que pensarem !! i esque un ironman es un ironman i no se li deu perdre el respecte !!
Menció especial per a Jose Coso, finisher per primera vegada amb una actuació esplendida ja forma part dels tacaets, aixi com Lluis i Ximo que amb este segon confirmen el seu estatus... res a dir de Miquel que sen va eixir, Jose Maria i Vicent que amb 4 pareix que es retiraran per una bona temporadeta.
a falta de mes informacions i fotos vos deixem un enllaç de elperiodico per a que feu boca.

CHALLENGE CALELLA !

2009-10-02T10:13:00.011+02:00

Aixi es ! tenim un nou repte : el Challege Barcelona-Maresme !!

un ironman trobat així de repent... pa acabar la temporada i alguns per iniciar-se en esta locura dels tacaets !!
El próxim diumenge tornarem a ficar-nos a la eixida de una d´estes burrades de 3.8 km nadant, seguits de 180km de bici i acabant amb una marato de 42km.... casi nà ! i això després de l´estiu, de les vacances, de bous i al final de temporada ... així que anem a fer lo que pugam que pa alguns serà fer marca i pa altres si acabem serà tot un èxit !

Es preveu que serà una cursa molt molt llarga i dura, anem a necessitar tooootes les bones vibracions que pugau enviar-nos, per a que aneu controlant com va la cosa asi vos deixem la adreça des de on podreu seguir en temps real com es desenvolupa la cursa.

CHALLENGE CALELLA

AYYYYYy ! que miedito me da !! , però no podíem deixar passar la oportunitat de participar al primer triatlo amb segell Challenge de la península... ja que te pinta de ser una autentica festa del triatló !! ja vos ho contarem !!

062 VICENTE TOLDRA FERRAGUD CORRESPONSAL BERCA

7	825	MIGUEL ANGEL	FERRAGUD ADAM	TRIATLﾓ ALGEMESI	30-34	M
7	826	LUIS	GIRBES LLOPIS	TRIATLO ALGEMESI	30-34	M
						M
7	828	VICENT	GARCIA LLINARES	TRIATLﾓ ALGEMESI	30-34	M
7	829	JOSE VICENTE	COSO PARDOS	TRIATLﾓ ALGEMESI	40-44	M
7	830	JOSE MARIA	ROIG MASIA	TRIATLﾓ ALGEMESI	35-39	M

942

JOAQUIN

BAEZA SORIA

TRIATLO ALGEMESI

30-34

MI PRIMERA MEDIA MARATON‏ by javi Guerrero

2009-09-18T20:24:00.001+02:00

como la mayoría de los componentes del club sabéis para el 24 de octubre estoy inscrito a la maraton de bilbao y claro antes de hacer una maraton tenia que al menos probar una media y tambien recomendado por mi personal trainer.

mi pregunta que m hacia yo era que tengo que hacer en la media corro a tope m guardo algo no sabia q hacer. la mayoría de los compañeros m decian que para la primera vez que lo aga tranquilo. y no sabia que hacer si tirar o guardar. yo pensaba que cuando llegara el momento veria que hacer. bueno llego el momento la salida chupinazo y a correr. la media maraton de teruel es un circuito de 7km q le tienes que dar tres vueltas es un circuito un exigente por las subidas y bajadas continuas que tiene y eso se le añade que tienes que darle tres vueltas es un poco duro sicologico.

en la salida m puse en tercera fila y sali con la gente que iba bastante rapido, yo pensaba este ritmo no se si aguantare mucho tiempo pero cuando lo estaba pensando empezaron las subidas y claro hay no tuve mas remedio que bajar el ritmo pero claro al si hay subidas hay bajadas y empecé la bajada y miro el ritmo y vuelvo a ir otra vez al mismo ritmo que la salida pienso uyyy la que me espera. cada vuelta tenias que pasar por el centro de teruel y luego te desviaban hacia las afueras cuando pase por primera vez por meta lo pase con un tiempo de 32 minutos que es sobre unos 4.30 mas o menos y hay claro solo llevaba 7km estaba fresco las subidas y bajadas aun no me avían afectado mucho y vuelve a subir y bajar otra vez hasta pasar otra vez por meta vuelvo a calcar el tiempo unos 32minutos. pero las piernas ya no eran lo mismo ya pesaban y ya empezaba a pensar que otra vez otra vuelta joder que royo pero bueno a eso hemos venido todo bien hasta el km 17 plofffff las piernas no van no conseguia pasar de 5.30. hasta el km 19 no consegui recuperadme no se si fue por que estaba ya llegando o por que del km 17 al 19 es una subida continua no muy fuerte pero las piernas ya no podian mas pero en km 19 m recupero y hasta meta esta vez me cuesta 34 minutos. no e sacado bien el calculo pero estar sobre 4.35 o 4.40 pero bien orgulloso de mi primera media dura pero orgulloso. Y LA PROXIMA CRONICA SERA MI PRIMERA MARATON

Runners, Yeah We're Different

2009-09-17T13:42:00.002+02:00

transalpine_run

2009-09-16T10:50:00.006+02:00

Silvy Silvy Silvy !!!
el historial atlètic de esta chica es imparable i digne de admiració !!

Esta incombustible corredora ens torna a deixar bocabadats en un altra de les seues locures que esta vegada l´han portat a creuar els Alps de part a part pel mig de les muntanyes, barrancs, crestes i glacials, rodejada per pics de mes de 4mil metres.
transalpinerun !!
238km, 15422m de pujada + 14659m de baixada: amb un temps de 49hores i 39 minuts corrent en 7 etapes.

Aquesta aventura també han participat Roberto C. i Virgilio (Carlet) emprant un temps de 37h50min.

despres de esta amb kina cursa ens tornaràs a sorprendre ??? No podem mes que llevar-nos el barret i dir-te : "chapó" !! eres una campeona !!!

triatlo de Guadalajara Vte.Aliaga

2009-09-11T19:33:00.002+02:00

Bo, enhorabona als que feren el olímpic de Valencia, en el cual quedaren com a club en el puesto nº 10, que no está xens mal.

Lo de Guadalajara es pa nigarse els cordons com diríen els abuelos de antes.

Es un circuit molt exigent. La natació se fá en el patano de pareja aon no ni-han escalons (avans se feia en el pantano de entrepeñas aon si que hiabien escalons).

Tot aso comenza el disabte, arrive a Guadalajara en temps de sobra i me pegue una volteta buscan un lloc per a dinar. Despres de vesprada la charla informativa aon ya començen els nervits escoltan la explicació del recorregut, la natació son dos voltes a un triángul, en la bici son 5 ports excepte 4 ó 5 km plans y de postre la carrera apeu o putges o baixes.

Després mos donen a sopar en unes carpes que han montat, per cert que la pasta estaba molt bona. A les 22:00 hores a per el sac de dormir i al gimnás a intentar pegar una becadeta. A les 04:25 me alçe replegue trastos i a desdijunar, a les 6:00 marcatge i al autobús. Arriven al pantano sobre les 6:50, control de material i a esperar.

Per fí a les 8:05 es dona la eixida, começe a nadar un poc nervios hasta que agarre el meu ritme i vaig de menys a mes. La natació va ser tranquila pues ni havia lloc per a tots i no se molestabem.

Ix del aigua i comença la bici ya de primeres putjan, a pesar de aixo els primers kilómetros son fácils i te vas acoplant a la bici. Porte un bon ritme i vaig adelantant a gent, no porte aigua i tinc molta sed. Per fi el primer avituallament aon recupere liquids y continue en les piles carregades, El paisaje es prou bonico i la veritat que vaig disfrutar, les carreteres molt tranquiles sense trafic a excepció dels 4 últims kilómetros. Els ports no son molt llargs, ni tenen molta pendent, lo que fa que se puguen putjar a un bon ritme, pero sempre pensant que hi-an cinc. Pase el segon avituallament i les sensacions son bones, després de baixar el segon port encarem una recta prou llarga aon tenin el aire de cara i aon tens que dosificarte per no pasarten. A continuació enfilen el tercer port, que putje prou cómodo dins de lo que cap esperar. Al final del port está el tercer i últim avituallament, carregue tot el material que puc i enfile la baixada a tot ostia. Travesen Fuentelaencina i despres girem a dretes cara Moratillos, este tros es molt xulo, travesem Moratillos i enfilem el cuart i tot seguit el quint port. Açi les cames ya començen a queixarse, sobre tot en les últimes rampes que son les mes dures. Per fí enfile els últims 6 km cara Guadalajara.Soles queden 19 km, casi res.

La primera volta se me fá molt dura, les cames no volen correr note el esforç de la bici. En la segona volta me trobe millor , aixo me putja la moral i me dona forçes per continuar. En la tercera mantinc el ritme i no pare de repetirme que es posible. Te creues continuament en la demés gent i les cares que veus son poemes, ni-han algunes que impresionen. Per fi la 4ª i última volta, a pesar de lo fet pols que en trobe estic content, faig una última rampa i entre en la pista de atletisme aon con ya sabeu els pels se te fique de punta, arrive molt satisfet per haver consegit finalitzar o sea ser un FINISHER .

Bueno xics i xiques, fins a la próxima.

Abur!

triatló Valencia

2009-09-07T17:47:00.001+02:00

CAMPEONAT AUTONOMIC TRIATLO CROS‏

2009-09-01T09:22:00.000+02:00

SENYORS I SENYORETES, TENIM EN CASA EL TERCER CLASSIFICAT AUTONÒMIC EN TRIATLÓ CROSS CAT. VET.
ENHORABONA AL CAMPIO D. VICENT ALIAGA ARCOS I A VEURE EL RECONEIXEMENT QUE LI FEM, QUE HA DEIXAT EL TRIATLÓ ALGEMESÍ
EN EL PÒDIUM AUTONÒMIC.
TRES HURRES PER ELL......

Praga

2009-08-14T09:25:00.003+02:00

ie ja estem per aci acavats d'aterrissar: la veritat una molt bona expereiencia un viatget molt xulo.

aixo si l'0rganitzacio i el recorregut no era el que esperavem. Un molt fluix per a ser campeonat i recorregut mes dur q el que pensavem i molt, molt solitari. o siga una experiencia religiosa.

ja vos contarem en tranquilitat mes coses.

mes informacio

http://www.triatlon.org/

http://www.triatlon.org/noticias/ver_noticia_09.asp?Id_noticia=576&Titulo_not=3+medallas+para+Espa%F1a

classificaccions

http://www.czechbigman.cz/

ah ja penjarem alguna foto

Prague ETU Long Distance Triathlon European Championships

2009-08-06T09:29:00.005+02:00

ahi nos vamos !!!
ja estem de camí a la ciutat mes bohèmia ! Praga !
Miquel Ferragud i Vte. Garcia patejaran el centre de Praga i alrededores durant el triple olímpic que es celebra el dissabte pròxim !
4km de natació mes 120km en bici seguits de 30km a peu seran les distancies que tindran que fer per aconseguir ser finishers en este campionat de Europa i emportar-se cap a casa una medalleta mes.
Podreu trobar molta mes informació en la pagina oficial de la proba així com en la pagina de la ITU.
I si podem anirem enviant alguna crònica des de allí pa tindre vos informats.

Travessa de Cullera

2009-08-03T10:53:00.000+02:00

cap de setmana complet

el cap de setmana comença amb la ruteta habitual amb bici del mati. El lloc de trobada fou Simat on apareguérem des d'Algemesí i dels llocs de platja, amb gran afluència de gent.
De ahi ens dirigirem cap a Lloc nou de Sant Jeroni on pegarem un mosset i ja férem la tornada per Benigànim i Genovés i desprès cadascú torna al seu niuet.

Com hi ha gent q no va tindre prou per la vesprada anaren a rodar a la volta popular de Benifairò.

I el diumenge de mati una clàssica de l'estiu, la travessia de Cullera. Allí estàvem a les 8:30 amb la lleganya fica mirant el mar que no estava planet i parlant del tema principal.. les meduses.. estàvem però no tots hi ha gent que abans de l'eixida s'alça a córrer una horeta que es veu que pateix d 'insomni.

Be es dona l'eixida de la travessia de 2500 metres, anar a la penyeta del moro i tornar. Cada cop que ens endinsaven mes cap endins poguérem comprovar que el mar estava un mes rebolicat i les boies no es veien clarament, però la part positiva es que no tinguérem cap encontre amb les meduses. Enhorabona als debutants en la prova.

classificacions:

http://www.conxip.com/Joomla1/images/cullera09/2500/general.pdf

triatló Antella

2009-07-30T17:52:00.001+02:00

El passat dissabte un bon nombre de triatletes del club vam participar en el Triatló d'Antella, un dels triatlons amb més tradició de la Comunitat Valenciana.
Esta prova té un atractiu especial per les característiques del mateix i l'entorn en què es desenrotlla: El poble d'Antella amb natació en l'assut del riu Xúquer, bicicleta sense drafting amb pujada al port de Sumacarcer passant per la presa de Tous i segment de carrera que transcorre, en gran part, per dins del poble.
Les distàncies, un poc majors que les habituals: 1200 m. natació – 31 km. bici – 8000 m. carrera.
Es va viure un gran ambient triatlètic amb uns 400 participants.

Allí ens vam donar cita veterans, més novells, els que debutàvem en aquesta prova i altres en el seu primer triatló oficial.

Al final la satisfacció per haver acabat era la nota general, ja que la prova va ser prou dura.

Un plaer i una motivació especial poder compartir esta experiència amb molts amics del club.

LLOC COGNOMS NOM TEMPS 1 TEMPS 2 TEMPS 3 TEMPS TOTAL
32 FERRAGUD ADAM MIGUEL ANGEL 0:17:04 1:00:22 0:33:30 1:50:56
35 GIRBES LLOPIS JUAN VICENTE 0:19:55 0:58:25 0:32:57 1:51:17
100 ROIG MASIA JOSE MARIA 0:18:40 1:02:37 0:37:11 1:58:28
109 ALIAGA ARCOS VICENTE 0:19:45 1:01:03 0:38:18 1:59:06
113 GIRBES LLOPIS LUIS 0:18:33 1:02:42 0:38:33 1:59:47
119 GARCIA LLINARES VICENTE 0:18:30 1:06:10 0:35:27 2:00:07
136 MIGUEL RUBIO JUAN 0:20:52 1:05:22 0:35:11 2:01:25
147 ESPAÑA JIMENEZ JUAN ENRIQUE 0:20:51 1:05:09 0:36:14 2:02:14
148 ORTEGA MARTINEZ ALEJANDRO 0:18:46 1:06:01 0:37:27 2:02:14
167 TOLDRA FERRAGUD VICENTE 0:19:59 1:04:52 0:39:00 2:03:51
190 SIFRES FELIX SERGI 0:22:30 1:06:39 0:36:59 2:06:08
229 COSO PARDOS JOSE VICENTE 0:23:45 1:10:07 0:36:21 2:10:13
240 SANGROS MONCHO JAVIER 0:19:33 1:10:27 0:41:22 2:11:22
279 GUERRERO MELERO FRANCISCO JAVIER 0:26:32 1:09:05 0:40:08 2:15:45
307 GARCIA ABAD MANUEL 0:27:54 1:09:42 0:42:24 2:20:00
DANI
JOSEP

QUEBRANTAHUESOS 2009

2009-06-23T10:41:00.001+02:00

Per fi va arribar el meu segon gran repte de la temporada. En una any pont, entre el meu debut ironman en 2008 i la intenció de repetir en 2010, m'havia posat com a objectiu endurir-me en la carrera i el ciclisme. Per a això gens millor que buscar en el calendari proves motivants per a preparar-se a consciència.

Després del primer objectiu, la marató de València, arribava el més desitjat: La Quebrantahuesos. El fet de ser una carrera que mai havia fet, en la meua prova preferida, la bici, unit al seu caràcter mític i èpic m'atreia enormement.

Arribava ben preparat i amb la moral alta. Des dels últims tres mesos havia anat prioritzant cada vegada més l'entrenament amb bicicleta, fins a convertir-ho en únic les últimes setmanes.

La QH és la gran festa del ciclisme. No crec que en molts llocs del món existisca una prova pareguda. Per totes les bandes es respira l'ambient ciclista. Ja des que eixirem de València vam poder observar gran quantitat de cotxes carregats amb bicicletes, inclòs l'autobús dels nostres veïns de Guadassuar que en la seua pancarta de fons indicava Quebrantahuesos 2009.

I és que els números són impressionants: 8.500 participants en la marxa QH i 1800 en la seua jove germana menor La Treparriscos.

I això que més de la mitat dels que volen participar no poden fer-ho al no aconseguir plaça.

Un dels meus majors temors era el moment de l'eixida. Eixir molt retardat, en ciclisme pot condicionar-te completament el desenrotllament posterior. I és que les 2000 primeres posicions ja estaven reservades a ciclistes que en edicions anteriors havien realitzat bons temps. Amb la meua “experiència” em vaig ficar per un lateral de la interminable cua de bicicletes i vaig aconseguir acostar-me prou al principi dels “no preferents”.

El començament més àgil i tranquil del que espera. Tota la carretera per a nosaltres fa que tire molt i la gent no té tanta urgència per estar davant com en altres marxes, almenys des d'on jo isc.

Tenim 48 km. de terreny pla fins al primer port. Em sent molt satisfet en veure que ja estic en carrera i tot ha començat bé. Amb tanta gent pareix que no es van a formar grups, que la carretera serà tot un continu de ciclistes, però misteriosament hi ha talls i sí es formen. Això sí, molt grans.

Abans d'arribar al port de Somport s'alça un vendaval. I no és l'helicòpter de l'organització que està parat junt a la carretera possiblement a causa d'eixe vent.

Encara queden 6 km. per a arribar a Canfranc Estación, inici verdader del port, i d'ací a l'Alt de Somport 11 km. El meu grup és molt nombrós, tal volta més de 300 ciclistes. Volia pujar el port en les primeres posicions perquè quan es comence a trencar no m'agarre el tall, però m'he de parar a pixar. Acabe just quan han passat els últims. Amb esforç aconseguisc enganxar però ara vull tornar al cap abans que comence el port. A poc a poc vaig remuntant. Em costa molt perquè el vent de cara és molt forta i la serp de corredors llarga.

He desgastat més del que és necessari, més encara quan veig que en la pujada al port els que es van quedant de davant tornen a formar un continu de corredors interminable. Ja no hi ha grup amb què pujar. Vaig pujant al meu ritme i avance a molts. El temps està ennuvolat i fa fred. En els últims quilòmetres gran ambient d'aficionats, la majoria congelats per no anar preparats. Quasi en la cima, pluja fina. Maleïsc no haver agafat finalment els maneguins, quan la meua idea inicial era eixa.

En l'alt pare a col·locar-me un periòdic en el pit. Baixada pronunciada, mullada, amb revoltes tancades, boira molt espessa que no permet veure a penes, lleugera pluja, ulleres entelades. Baixe amb molta precaució. M'avancen moltíssims. Pense que la gent del nord està més acostumada a circular en estes condicions. El fred em cala fins als ossos. Els tremolors em dificulten la subjecció del manillar. Les mandíbules i l'esquena se'm carreguen de la tensió que faig. Que llarga se me fa esta baixada!.

Conforme abaixem el temps va millorant, la boira es dissipa, la carretera és més recta i em vaig soltant. Cal començar a pedalejar, però me fan mal els genolls pel fred. Ja no em sobrepassa gent.

Moment de tranquil·litat, reagrupament, comentar la baixada, recuperació i a menjar abans d'arribar el pròxim inici de la pujada més dura, el Marie Blanque en el km. 99.

Xarre un poc amb la meua amiga Marta, que a pesar d'haver punxat ja està en el meu grup. També està Pascual de Bicicletes Sanchis. El grup torna a ser molt nombrós. Decidisc progressar abans de l'inici del port, perquè vull evitar retencions en una carretera prou estreta.

Els primers quilòmetres són estesos i em permeten observar la bellesa del paisatge. Cap paregut a les muntanyes a què estic acostumat. El temps seguix ennuvolat, per tant no fa calor però sí humitat. L'asfalt és de mala qualitat.

Els quatre últims quilòmetres són molt durs, amb un percentatge mitjà de l'11%. Li pose tot el ferro i puge al meu ritme. D'aquests quilòmetres tot el món parla abans de la prova i el consell unànime és no encebar-se massa perquè després ho pots pagar en la pujada al Portalet. Per a poder complir aquest principi cal portar uns desenrotllaments que et permeten un pedaleig àgil. El meu 34 x 27 resultq adequat i, encara que la pujada es fa pesada, avance a molts companys de fatigues més barrats.

Baixada molt més còmoda que l'anterior. 19 km. fins a arribar a l'inici del “gran port” de la QH., el que marca les diferències, El Portalet.

Es tornen a formar grups, ara més xicotets. Aprofite per a menjar i beure. Em trobe prou bé després del Marie Blanque.

Gir a la dreta i la carretera pica cap amunt. Pregunte si ja és el Portalet. M'ho confirmen. Els primers quilòmetres puge amb els primers del meu grup. La gent es va quedant. Però com en les anteriors pujades prompte és un rosari de corredors que cobrixen els 29 km. de pujada a este port. És una nova cronoescalada individual. El pendent és prou còmode. Els quilòmetres passen de pressa, en part gràcies als trams de descans que ens brinda el port. El paisatge canvia de molta vegetació a cada vegada menys, de carretera encanonada a transcórrer per un vall d'alta muntanya.

A la gent li van pesant els quilòmetres de pujada, no obstant això jo em trobe molt bé i sobrepasse contínuament amb gran facilitat, la qual cosa em dóna ànims per a esforçar-me un poc més. Ja queden pocs quilòmetres. Cap al final del port gran ambient fins que la carretera es convertix en un corredor format per gent, principalment bascos, tipus Tour de França però més light. Ací un nou plus fins a coronar finalment en la frontera amb Espanya, km. 156.

Des d'ací baixada vertiginosa, veig el 90 en el meu compta Km, a tractar de no perdre els ciclistes que em precedixen. Amb cert esforç, perquè baixar no és el meu, conseguisc agafar un grup amb el què rodaré amb una certa tranquil·litat fins a l'últim port.

L'últim port és curt, 2 km., però intens. El final no arriba mai i la calor fa el seu efecte, però com més llarg es fa a més gent de davant atrape.

Comencem la baixada, que 28 km. més avant ens portarà a la meta. Nou reagrupament d'uns 15-20 ciclistes i durant uns km. ocupe l'última posició. El treball ja està fet. Ara a deixar-se portar, cómodament a roda, fins a Sabiñanigo.

I una merda. Amb la carretera més recta, a uns 400 metres veig a un grup i em dic “a per ells”. Em pose a donar relleus quan queden uns 15 km. en el moment en què la carretera ja ha perdut quasi tot el seu pendent descendent i amb lleuger vent de cara. El pitjor és que els que havien estat tirant en terreny favorable ja no ho fan tant. Em costa un terrible esforç físic i animar a alguns companys per a tractar d'agafar als de davant. Els meus relleus són molt generosos i repetits. Anem retallant distància molt a poc a poc. Pareix que mai els agafarem. Les meues cames no poden més, les pulsacions em van com en la rampa més dura, a pesar d'estar planejant. Finalment, amb la col·laboració d'algun company aconseguim atrapar-los a falta d'un km. per a meta. No ens dóna temps a penes de recuperar-nos. De totes maneres l'entrada en meta és tranquil·la, ja que la posició poc importa.

Ho he aconseguit. I a més amb un temps inferior a les 7:00 h. que era, en principi, l'objectiu que m'havia proposat.

Finalment no ha sigut tan terrible com algunes cròniques conten. Encara que bé és cert que la preparació que portava era molt bona i l'estratègia bàsica de carrera la tenia apresa.

Tinc la satisfacció d'haver acabat aquesta mítica prova amb bones sensacions i temps, 6:40:02. Amb el pas d'alguns dies segur que, des del record, encara li donaré més valor.

Tal vegada les experiències que he acumulat en poc de temps fan que les noves no em resulten tan impactants, tenint en compte que la vivència ironman és difícil de superar.

Agrair als meus amics de carrera Vicent, Ramón i Isidro la seua companyia i consells. I també a Juani, Ana Cris, Quini i Susana. I és que la carrera és l'excusa, però hi ha un “tot” que la rodeja i que és el que realment important.

Juanvi G.

arriba el estiu i ple de activitats !

2009-06-18T17:47:00.002+02:00

arranquem el estiu el pròxim diumenge i de quina manera:
gent del triatló participarem en el tri de Ontinyent, lliga de clubs amb una nombrosa expedició.
També tindrem un enviat especial a la mítica marxa cicloturista quebrantahuesos, que com el seu nom indica es nomes apta per als mes tacaets, i segur que Juanvi deixa el pavelló ben alt !

IMPRESIONANT !! Zarautz es unic !

2009-06-15T10:35:00.012+02:00

Cap de setmana de llarga per terres del nord al pais Basc, triatló mig ironman a Zarautz, un dels mes famosos de Espanya i ara ja sabem per que !
si he de fer jo la crónica necesite encara uns dies per reflexionar sobre el que va passar alli. El que puc dir segur es que es la carrera mes impresionant en la que he participat ! no recorde mai res tan emocionant com passar per el centre de Zarautz amb TOTA la gent animant com si els anara la vida, fente sentir com si anares el primer, o en "el muro" animant com a locos i espenente per ajudarte un poc !!
la gent de eixe pais es especial !...

CAP DE SETMANA COMPLETITO

2009-06-08T09:29:00.003+02:00

bon cap de setmana de activitats en el club triatlo Algemesi !!!
dissabte puguerem triar per fer un entrenament de uns 100km de carretera amb bon ambient pau i concordia. També alguns optaren per anar a fer el triatló esprint de Denia, sense que aixó els impedira participar per la vesprada en la Volta a peu de Algemesi de 10km, encara que alguns descansaben per poder afrontar el diumenge el duatló de Carcaixent on ferem podium... altres ademes quedaren molt be en la marxa cicloturista Javier Castellar de Massamagrell.
Lo dit, un cap de setmana per a triar el que volies fer !!

Juan Miguel CAMPIÓ !!!

2009-06-08T09:16:00.006+02:00

CARRERON DE JUAN MIGUEL EN CARCAIXENT, ESTE JA PASA DE PEQUINES A ROTWAILER, UNA MAQUINA VAMOS...I AIXO QUE NO TE TEMPS D´ENTRENAR...ENHORABONA JUAN MIGUEL I ESPEREM LA TEUA CRONICA.TAMBE FELICITAR A TOTS EL QUE HAN DISPUTAT ESTE DUATLO, AL PRESI, AL AMIC DE MARTA (FILLA DEL PRESI), ALBERTO, A PACO, EN FI A TOTS, ENHORABONA FOTO DE JUAN MIGUEL ENTRANT A META EN 1 MINUT SOBRE EL SEGON CLASSIFICAT.

MES FOTOS ASI I CLASSIFICACIO

CRONICA:
Be está lo que be acaba, eixe podría ser el resum del I Duatló de Carcaixent. Després de pasarme tot el divendres de nit i disabte, en el nano vomitat i yo amb un nuc en la pancha i sensació de estar fet pols, el auguris no eren masa positius. El dia D i comandats per el Presi ens dirigim a San Blas, molt conegut per bici muntanyers per ser una ruta típica. En aplegar el presi es dona conter que li faltaben les deportives, ale primera carrera per a replegarles, será del reg?En escomeçar la primera part de la carrera, la colla ix a tope per variar, comandats per un del triesport que en els primer cent metres ens trau cincuanta.La gent escomença a pasarme i yo sabent que hi han 2 kms de tobogans cap amunt i que vaig mig aufegat, me despenche del grup de cap, sense pedrelos de vista. On esta la marca del km 1 mire el crono i em diu que anem a 3, 40 i pense, o entan molt forts o no saben on van.En agafar la bici, encarem una pendent de xapapote, on impose el meu caracteristic pedaleig juanito-molinillo, i vaig agafant als escapats en relativa facilitat, llevant de Carlos que comanda la prova, lo que en demostra que en bici camina bé. Al arrimarme a ell faig un xicotet cambit de ritme pa mostrarli que el pase facil (psicología barata 1), e voila veig que no me segueix. Després al tocar terra impose un ritmet rápid pero com diu un amic, guardant sempre guardant i controlant que no s´arrime.I aplega el desenllaç els ultims i definitius 3 kms, pero horror!!!!, en la transició avans de eixir ya el tinc ahi, es cuestió de segons, de repent me putxen les pulsacións i m´entra el mare en cage....Arranque a tope, vuic que veiga distancia i que no recupera terreno ( psicología barata 2), m´a compaña el amic COSO en la moto, animanme, fent fotos i marcanme la diferencia (gracies moltes gracies part de esta victoria es teua). Com diuen els profesionals me marque xicotets objetius, aplege al km 1 i en dic, va nomes queda uno de pucha, estic al llimit i senc a COSO, ya ho tens en casa i aprete les dents.Ultim km, va de abaixa, amolle les cames, mire arrere i no el veig i pense, ya no me pilles, disfrute fins a meta, senc a la gent que me diu ALE CAMPEO i no meu crec. Entre en meta fundit pero feliç, m´abrace a COSO que esta mes content que yo. Ara la dona no me podrá dir mai mes, PERO SI NO GUANYES RES! JAJAJAJAJAJA.Be inolvidable, espere no haberme dixat portar per la eufória, posiblement no torne a guanyar res, aixi que aguanteume i disculpeume esta croniqueta.Gracies a tots per sufrirme.Juan Miguel.

Entre línies TV3...

2009-06-02T19:33:00.000+02:00

volta a peu San Onofre Algemesi

2009-06-02T09:56:00.002+02:00

iep
el pròxim dissabte tornarem a participar a la volta a peu local de Algemesí. Este any no està massa clar si participarem de manera lúdica/festiva com el any passat o si anirem a rebentar. Cada vegada som mes gent i es bonic vorer tot un club amb el mateix equipatge i tots corrent junts amb germanor i bon ambient... pero també es bonic correr a tope i tirar el lleu en el teu poble i donar-ho tot per quedar el millor possible.
bo, vos anime a TOTS a estar el proxim dissabte en la eixida de la volta a peu amb la camisa de atletisme de este any, la blava, i vorer si ens podem fer una bona foto de grup en la eixida !
Despres, a correr 10 km
Aixo si, per el mati no pot faltar una bona eixideta de bici, encara que no tan llarga com la del any passat !!!!

triatló Cullera i medalla !

2009-05-30T21:56:00.008+02:00

bo, hui em participat en el X.triatlo de Cullera un bon grapat de gent del club, en general molt bones actuacions a destacar com no alguns que ancaraben per primera vegada un tri oficial ! tots ho han fet molt be i que dir de Teto que ha fet segona de la seua categoria emportanse medalla al seu primer tri !!! IMPRESSIONANT ! enhorabona a tots !!!
esperem tindre molt pronte alguna crónica que penjar asi i les fotos de la cursa i de la medalla !

FOTOS DEL TRIATLO DE CULLERA per Silvy i Coso

classificacions completes

marxa siete picos: telita saps !

2009-05-25T09:39:00.006+02:00

He de dir que ha sigut la etapa en bici mes dura que mai he fet, no sols per la distància (185 km) i la calor, sobretot, els ports de muntanya (7 'picos'), feren que el fet d'acabar-la siga ja tot un èxit. I l'èxit l'he pogut compartir, una vegada més, amb els companys del club:

Pos	Nombre	Tiempo Oficial	Tiempo Real	Promedio
40	GIRBES LLOPIS JUANVI	6:10:54	6:09:37	29,95
299	FERRAGUD ADAM MIGUEL ANGEL	7:01:56	6:59:37	26,33
300	GIRBES LLOPIS LUIS	7:01:56	6:59:39	26,33
491	ROIG MASIA JOSE Mª	7:43:56	7:41:38	23,94
604	GARCIA LLINARES VICENT	8:07:19	8:04:58	22,78

classificació completa

Però no tot ha sigut patir este cap de setmana, perque amb l'excusa de la marxa de Requena, hem passat un cap de setmana en Sinarcas de categoria, acompanyats per les dones i xiquets. Quina torrà soparem el dissabte amb l'embotit de la zona!

calfament eixida carrera

per Lluis girbes

2009-05-19T12:28:00.002+02:00

TRIATLÓ LOCAL de entrenament

2009-05-18T09:37:00.005+02:00

ALE JA TENIM LES FOTOS
PER A VORELES
http://picasaweb.google.es/josecoso/TRIATLOLOCAL#

CLASSIFICACIONS COMPLETES DEL TRIATLÓ LOCAL DEL PASSAT DISSABTE !!!

CLASSIFICACIÓ COMPLETA I DETALLADA

ENHORABONA A TOTS ELS PARTICIPANTS, EN ESPECIAL A LA CAMPIONA FEMENINA TETO.
Esperem que tots disfrutareu molt de la experiencia i que ara que ja sou triatletes continueu la vostra introducció a este mon fent alguna competició de les que hi ha per el calendari. La idea era passar un mati fent esport, en casa, en bona companyia i entre amics... passarmoseu be i vorer eixa cantera de triatletes que tenim a Algemesi i pobles veins... i crec que cumplireu amb les nostres expectatives !!
ja sabeu... asi estem per ajudar en el que necesiteu... qualsevol cosa que pugam fer nomes teniu que dir-ho.
Ara ja comensa la temporada de triatlons, eixides de bici, soparets... si.. ejque en estiu tot el mon viu !

cap de setmana d´activitats

2009-05-10T14:38:00.003+02:00

esperant la crónica dels que anaren vos deixem les fotos que va fer Coso de la cursa...

duatló Guadassuar
eixida bici dissabte 29 d´abril

També estiguerem este dissabte passat en la`I Marcha Cicloturista Valle Ayora-Cofrentes´, de 118 km en bici de carretera. Per alguns era el nostre debut en esta disciplina. Coincidirem tots en que el més significatiu, a diferència d'altres carreres a les que anem, és el fet d'anar en bici en un grup tan nombròs, sobretot en els primers kilòmetres: la tensió i la concentració és màxima. Passat un temps, el "pelotón" es trencà en grups més menuts, i ja pots anar més relaxat. En definitiva va estar molt bé, ens va permetre rodar per una zona desconeguda, amb molt bon ambient, i molt bonica, apart d'agarrar una bona acalorà per a variar.

Pos. Gen.	APELLIDOS	NOMBRE	TIEMPO	MEDIA
43	GIRBES LLOPIS	JUANVI	3:34:27	33,015
101	GIRBES LLOPIS	LUIS	3:43:40	31,654
126	FERRAGUD ADAM	MIGUEL ANGEL	3:47:12	31,162
197	TORRES ALBORCH	VICENTE	3:58:51	29,642
339	GARCIA LLINARES	VICENT	4:26:56	26,523

Crec que la organització va fer fotos, si les trobe les ficaré per ací.

Més informació: http://www.cccastillodeayora.es/2.html
Els resultats complets

TRIATLÓ LOCAL de entrenament

2009-05-08T19:12:00.005+02:00

INFORMACIÓ DEL TRIATLÓ LOCAL
17 de maig a la Piscina Coberta d’Algemesí

HORARI

7:30 EN PUNT – CONFIRMACIÓ D’INSCRIPCIÓ – DORSALS
A CONTINUACIÓ: DEIXAR BICI I ROBA EN BOXES I CAMBIAR-SE PER A LA NATACIÓ
8:15 – INICI DEL TRIATLÓ – EIXIDA DE NATACIÓ (500 METRES)
A CONTINUACIÓ: DESPLAZAR-SE A BOXES I AGAFAR LA BICI (volta samaruc senyalizada TRI)
A CONTINUACIÓ: DEIXAR BICI EN BOXES I FER LA CARRERA (2 voltes circuit poliesportiu)
ARRIBADA DELS PRIMERS CAP A LES 9:45 H.

CONSELLS
1.- Nadar amb unes malles, banyador, mono de triatló… amb el que després es puga fer el
ciclisme i la carrera. No obstant, podeu cambiar-se als vestidors (perdreu moooolt de
temps) o als mateixos boxes. Per a la natació també necessitarem: ulleres i gorro.
2.- Al eixir de la piscina cal desplaçar-se fins als boxes on està la bici: podeu deixar unes
xancles preparades a la vora de la piscina.
3.- En boxes cal tindre preparat tot el que necessitarem per al segment de ciclisme i
carrera. Si se vol també una tovallola.
Per a la bici: casc (OBLIGATORI), maillot-samarreta amb dorsal (si porteu mono millor
una goma circular amb el dorsal engatxat per a ficar-se-la a la cintura), sabates de ciclisme
o sabatilles, calcetins, ulleres de sol, guants ciclisme… (quantes més coses te fiques més
temps perdràs).
Per a la carrera: sabatilles

ESTE TRIATLÓ LOCAL NO ÉS UNA CURSA. ES UN ENTRENAMENT PER A PRACTICAR ESTA MODALITAT ESPORTIVA.
EL TRÀNSIT ESTARÀ OBERT EN TOT EL RECORREGUT I S’HAURÀ D’ATENDRE A LES NORMES DE CIRCULACIÓ. RECORDEU CIRCULAR PEL COSTAT DRET DE LA CARRETERA

CADASCÚ SERÀ RESPONSABLE DEL SEUS ACTES.

sense parules.... tens que vorer-ho

2009-05-08T18:08:00.001+02:00

crònica de Coso

2009-05-04T10:31:00.002+02:00

Estic molt content, orgullós i satisfet.
Que tindrà el triatló? que se pateix tant, i enganxa tant.
Abans de res, vuic donar les gracies a tots els membres del club, als que férem Elx, als que vingueren a animar, als que no vingueren i animaren també, en fi, des de el primer fins el últim, a tots.
Cap de setmana inoblidable per a mi, debutava en la llarga distancia, amb molta precaució, algo de por, i molt de nerviosisme, en poques paraules, estava cagaet.
He disfrutat tant en este triatló, que ja estic pensant quin serà el meu pròxim repte... (si em deixa la crisis)
El dia que férem l´inscripció, el 17 de gener, les cametes ja començaren a tremolar-me, eixa nit ja no vaig pegar ull, tenia moltes coses al cap, millorar nadant (gracies a Jose Maria) perque si no ho sabeu, soc una pedra nadant i he millorat prou, però encara em falta. No patir tant en bici, també ho he aconseguit (gracies a tots per compartir les vostres eixides i esmorzars ciclistes). I en córrer mantindrem com estava, encara que tenia la marató de València per davant.
25 d´abril
Quedarem a les 9 per a carregar les bicis en casa del "presi", i ja estàvem a 24 hores de començar la proba. el nerviosisme estava rodejant-nos a tots els presents. Eixida a les 15,30 direcció Elx, arribem al hotel descarreguem trastos i arreplegar el dorsal, 6 tios en el cotxe de Vicent Aliaga que encara que era comodo anàvem molt apretadets... a que si presi?
Encara mos cagarem mes quant ens digueren en la xarla el circuit de la carrera, i vegerem diapositives de les escales, que estaríem presents en les 4 voltes del circuit. Tornem al hotel, dutxa rapida revisar tot el que mos havien donat, xip, pegatines casco, dorsal, etc
Quedem a les 20,45 per a sopar, i que tinc que dir del sopar, almendritas, mendrugos de pan, ensalada, mas mendrugos de pan, i pasta per un tubo, tot hidrats, clar que si, pero val la pena fer-mos un trage, això no es menjar, es devorar...
La veritat es que va ser un luxe compartir en tots eixe sopar (espere que no siga el ultim) em va encantar el lloc, el menjar, i el servici de cambrers.
Tornada al hotel i veig a la meua germana el cunyat i al meus nebots, acabem de vorer el futbol i al llit.
26 d´abril
Em vaig despertar a le 4 del matí i ja no vaig pegar ull, volteta per ací, volteta per alla, i de vorer al presí dormir com un xiquet, encara em posava mes nerviós.
En vaig posar els auriculars i musica fins les 5,40 que ja em vaig alçar. durant eixa hora i mitja despert i en llit el meu cabet sols feia que rondar els temps que podria fer en cada segment, el meu objectiu principal era acabar, Sense rampes ni lesions, però dins de les meues possibilitats els temps que m´havia proposat era el següent. 45-50 minuts natació, 3 h 15- 3h 30 la bici i al voltant de 2 hores la mitja marató. Total 6 h 15.
Desdejunem, de bon matí, i tots juntets cap a arenales, risetes brometes però la processó va per dins.
Entrem a boxes i comence a vorer cada "peazo becicletas que flipas" mare meua, son les 8 i ja ho tinc tot preparat i encara falta un hora, que faig? estire, me fique el neoprè, me fique vaselina, me he quedat jo asoles i no se que fer, en quin fregao me he clavat, li toque a la meua dona i em dona ànims al igual que el meu fill, vaig a orinar i mare meua que cola, així es com va passant el temps hasta que baixe a la platja a les 8,45. Veig a Vicent Garcia m´ajuda a passar-me el neoprè, i comence a nadar, l´aigua esta algo fresqueta, però el mar esta en calma, ha eixit un dia preciós.
Ja estem tots baix el arc i primer ixen les dones, ja estem preparats per a eixir i de sobte veig a la meua germana Angela que s´arrima i em desitja sort, mos peguem un bes i un apretò, mos tira unes fotos i en el movil en la ma, torne a parlar en Núria (la meua dona) i m´emocione, quines sensacions mes boniques quant sents dins de tu, que hi han persones que te volen.
Açò ja comença, en l´únic que pense es en no pujar molt les pulsacions i entrar al aigua molt tranquil, i així ho faig, comence a nadar molt tranquil vaig en grup, pense que son dos voltes i tinc que regular, encara no he arribat a la primera boia, me he dut alguna pataeta i manotà i note que en un colp d´eixos m´han desplaçat les ulleres i esta entrant-me aigua als ulls, no veig res, me pare intente col·locar-les be, i no hi ha manera, continua entrant- me aigua i vaig aixi la primera volta, quant xafe l´arena ja me les coloque be, i ben apretades.
Em gire i veig que no soc jo l´únic que nada com una pedra, que darrere de mi encara be mes gent
(excluix a Javi Guerrero, Warrior per als amics) i m´anime, la segon volta ja la nade mes tranquil, i sense agobios, me passen per el cap infinitat de coses mentre nade per a que se me passe el temps despresa, quant arribe a la T1, Josep (el meu nevot) me canta el temps de la natació sobre 40 m.
Faig la transició a bici lo mes rapit que puc, estaba guanyant 10 minuts al temps que jo m´havia ficat com a tope, comence a pedalejar i em trobe be, puje les 2 primeres rampes a un ritme comodo no buic fer barbaritats, que no duc ni 2 km encara, la sorpresa me la trobe en la rotonda del aeroport, aire de cara i no passe de 21-24 km/h, me distrac mirant els avions com despeguen i com aterren, no buic mirar davant perquè eixa recta no s´acaba mai, pense que esta recta la tinc que fer 2 vegades mes, i comença el dubte de si seré capaç d´afrontar a eixa velocitat l´ultima volta, però tot canvia quan en trobe l´aire a favor, pedalege molt comodo acoplat i fins i tot adelantant gent, vaig com un coet, o per lo menos això diu el conta km., les altres dos voltes foren igual , encara que l´ultima volta feia algo mes d´aire, o es que ja estava fundint-me. Tenia unes ganes increïbles de pegar-li un bac a la bici, ja no sabia com ficar-me dalt d´ella, però ja tenia fet el segment ciclista i encara tenia algo de forces i si podia anava a donar-ho tot en la carrera.
Be arribe a la T2 i ràpidament em pose les sabatilles, refresque, i sabia que els primers km anaba a patir molt, i així seria, vaig començar de menos a mes, cada vegada trobat-me millor la gent animant sense parar, i començant a creuar-me en tots els companys, Juanvi preguntant-me com m´anaven les cames. Lluís cantant-me lo del pajaro o el avió, vaig començar a passar a la gent, esta clar que em duien una volta de avantatge, però no tots els que adelantava em duien volta.
Després l´última escala, en la 4 volta, sabia que ja anava de cap a meta i vaig apretar tot lo que no esta escrit , crec que va ser la volta mes rapida, no perquè anara sobrat de forces si no perque sabia que anava a acabar, i en un bon temps. Vaig passar a Joan Miguel a falta de 1 km a meta, li vaig donar ànims i em va dir que anava fundit. Es un gran merit per a ell córrer de la manera que ho va fer després de la lesió. Enhorabona Joan Miguel.
Pos eso que he fet 5 h 42 i sobre el pronòstic que tenia li he baixat 33 minuts.
Estic molt content de no haver patit ni una sola rampa en tota la carrera i haver acabat prou sanser.
Crec que demà ja em posaré a entrenar.
També vuic donar l´enhorabona a Javi Guerrero, a Raül Ivars, que acabaren sofrint molt, però acabaren .
A Juanvi que s´arrea un carreró.
A Miquel, Lluís, Vicent Garcia, Jose Maria, Vicent Torres i Aleix que sempre estan ahí dalt, M´agradaria estar algun dia a eixe nivell, però es molt difícil.
A Vicent Aliaga que encara que no va acabar, per la punxa de roda, se de segur que haguera fet una gran carrera.
I com no a Vicent Toldrà “PRESI”. Es el meu ídol, en ja casi 50 anys, fer lo que fa es un gran merit. Ja m´agradaria de major ser com ell. Gracies Vicent per ser com eres i haver-me ajudat tant en tot. Em compartit molts entrenos, carreres, sopars, hotels en les nostres dones, fin i tot hem compartit habitació i llit. Eres una gran persona. No canvies.

AU
JOSE COSO

mes de Elx... a la espera de la cronica.

2009-04-28T10:36:00.000+02:00

Elx

2009-04-27T17:15:00.010+02:00

classificacions completes en este enllaç....

fotos de eixe dia cortesia de Coso and family_team

93 GIRBES, JUAN VICENTE 0:36:15 2:47:14 1:33:53 4:57:22

114 FERRAGUD, MIGUEL ANGEL 0:28:41 2:57:19 1:35:09 5:01:09

163 TORRES, VICENTE J. 0:36:12 2:55:08 1:38:20 5:09:40

188 GARCIA, VICENTE 0:32:41 3:00:33 1:40:52 5:14:06

201 GIRBES, LUIS 0:31:59 2:55:57 1:47:44 5:15:40

229 ROIG, JOSE MARIA 0:31:35 3:04:14 1:44:19 5:20:08

265 ORTEGA, ALEJANDRO 0:31:13 3:08:18 1:46:35 5:26:06

364 COSO, JOSE VICENTE 0:41:08 3:18:45 1:42:38 5:42:31

367 MIGUEL, JUAN 0:34:56 3:15:25 1:53:09 5:43:30

504 GUERRERO, FRANCISCO 0:45:22 3:32:20 2:16:04 6:33:46

511 IVARS, RAUL 0:37:36 3:45:41 2:20:25 6:43:42

triatló d´Elx !

2009-04-24T20:39:00.002+02:00

oooohhhhhh ! ja està aqui ! ya llegó !!!! oooohhhhh este es el estreno en llarga distancia per a molta gent que esperava ansiosa este dia !
12+1 son els triatletes de Algemesi que diumenge participaran al triatlo doble olimpic de Elx ... alli els esperen 2km de natació, 90km de ciclisme i 21km a peu on ames pujarem una bona quantitat d´escalons que faran mes agradable la carrera....
primer triatló de la temporada... es el moment de ficar les cartes damunt la taula i vore que amaga cada uno en la manega...
com aniran los becados ADO ???
com aniran els veterans curtits en estes probes (Miquel i vicent G, they are all editions Elx finishers)
els germans Girbes ,que desplegaren el seu potencial a Klagenfurt, estaran igual de intratables ???
Els Vicents, Torres i Aliaga, joyas de la corona, diamants en brut, ens deleitaran en una carrera magistral ???
els que "no entrenen", ploramiques i demes... trauran la fiera a passejar ??? ensenyaran les orelletes ??

la suerte ya está echada l oque hi ha es lo que juga. Diumenge ens vorem les cares. Ja contarem com a anat pero se espera largo y duro.

Cullera 2009

2009-04-07T11:10:00.001+02:00

Farem inscripció de grup... i anem a ser un fum!!! A este tenim que anar tots.

QUI VULLGA ENTRAR DINS DE L'INSCRIPCIÓ GRUPAL, QUE HO DIGA EL DIMARTS QUE VE COM A MOLT TARD.

Ixida bici dema: Venta Gaeta‏

2009-04-03T18:09:00.003+02:00

Me confirma el "guia" Torres que dema ixida a Venta Gaeta (uns 140 km.). A qui li parega molt se pot tornar abans.

A les 7:30 h. en La Terrassa. Sigau puntuals perque si no se farà tard a la tornada i tindrem que apretar i no podrem complir lo de "solo pueden quedar 5".

relleus, no atacs, per favor !

2009-04-01T18:20:00.009+02:00

vist que les eixides que anem fent en la bici ja son de uns km respectables i vist que este any esta passant el mateix que les rodaes llargues de altres anys, passe a fer-vos un prec:
en aquellos momentos de emosion general i de "solo puede quedar uno"... penseu que hi ha gent que no pot aguantar eixos canvis de ritme... seria millor donar relleus i fer una bona mitja de velocitat que no fer de cada relleu un ataqüel !
deuríem fer com en esta gràfica.

així que de cara a les pròximes eixidetes se podria antes de començar donar unes pautes del ritme a seguir... no ?

mitja de Simat

2009-03-31T11:11:00.004+02:00

Gracies a les gestions d'Aina i el nostre president, sempre comunicat per telefon i preguntant si teníem dorsal, la organització ens va acollir per fer la carrera i encara em eixit en la classificació. 6 components del club entre els 75 primers en una carrera multitudinària!!¿?!!

FOTOS

DORSAL Gener. Tiempo NOMBRE CATEGORIA CLUB Cat

2601 59 01:32:50 FERRAGUD MIGUEL ANGEL SENIOR MASCULIN Independiente 21

2607 60 01:32:50 ORTEGA MARTINEZ ALEX SENIOR MASCULIN Independiente 22

1387 61 01:32:51 COSO PARDOS JOSE VICENTE VETERANO A MASC TRIATLO ALGEMESI 26

2609 62 01:32:51 ROIG MASIA JOSE MARIA VETERANO A MASC Independiente 27

2606 72 01:33:33 GIRBES LLOPIS LLUIS SENIOR MASCULIN Independiente 25

2608 74 01:34:10 BORRAS CAMARASA JOSE SENIOR MASCULIN Independiente 26

http://www.noupindaro.com/files/1365.pdf

llarg molt llarg

2009-03-30T10:39:00.003+02:00

bo, cap de setmana de llarga i ben llarga.
Personalment el duatló de Sueca me va pareixer molt dur. també me va pareixer que la gent està molt forta.
Suposava que la gent ho agafaria en calma pero... a saco ! com si això fora nores. els primers 10km com si acabara el mon, la bici ??? un aire ! la gent en unes maquines i a uns ritmes !! poc de trampes de anar a roda, encara que algunes molt molt significatives si vaig vore i no fea gens de gracia, però allà cada uno en la seua consciencia. he dit que fea un aireeee !? .. buuff, pero allí estaben la gent del club animant i fent fotos !! gracies !!
i anem a per els 20 a peu. Mama mia ! les cametes ! que sensacions mes males i sabent el que quedava. les dos primeres voltes a peu horribles... despres ja mira, agafes el ritme i com som animalets de garrofa pos... a patir i a continuar. La gent corria molt be, ajudava el anar creuant amb els companys i vorer kines cares ficaven. Veig a V.Aliaga, a Ximo, a Paco... cada uno portem dins la proveso però se'ls veu molt be colló.
A ultim hora pille a Vicent que te els quàdriceps tocats, jo no pare perquè si pare no arranque així que a per meta. Tic content però fet pols.
es un formato molt dur aso dels 10/85/20... massa.

Cap de setamana de llarga

2009-03-24T13:29:00.004+01:00

llarga distancia per aquest cap de setmana !
dissabte participarem al campionat autonòmic de duatló de llarga distancia de Sueca on se estrenara un nou formato que consta de 10km a peu + 80km bici + 20 km a peu. Distancies que fan pensar-seu molt als nomes 100 inscrits fins a estos moments i esque no es moco de pavo ! tindrem que agafar-ho en calma que la cosa va llarga.
Diumenge alguns intrèpids del club acudiran amb bici a Simat per disputar la mitja marató... s'en cascaran uns 80/21....
Com sempre dissabte també eixiran amb la bici per fer alguna ruteta que cada vegada van sent mes llargues de cara a afinar la preparació per a les pròximes cites de Elx i Zaratuzt.
i com no estem ultimant els preparatius per el triatló social no competitiu... del que pronte penjarem tota la informació en este blog per a que tothom puga participar-hi.

duatló de Benifaio, el estreno de Javi

2009-02-24T17:48:00.002+01:00

Com que no vaig fer la crònica a la mitja de Xàtiva la faré en el meu debut en el duatló a Benifaió.
El “Sábado noche” tocava deixar preparat tot el material per a que no se olvide res, la robeta preparaeta, el pulsòmetre, en definitiva tot lo necessari…..un poc de nervis per si de cas em deixe algo q siga “imprescindible”, després de un parell de revisaetes tot clar, soparet, tele i a dormir que me de alçar pronte el diumenge.
A les 7.00 toquen diana, redeu!!!!!! He de enviar un mail al tío ROCA!!!!ja ta el mail…em visc tranquil·lament, xe tuuuuuuuuuu!!!!!! Altra volta ROCA em reclama!!!! Acave en ell, i em dispose a desdejunar, tostaetes, lleteta i un platanet……toc toc!!altra volta ROCA!!! Com pot ser això!!!!jajajaja!!!! aixina que vaig eixir de casa “bien pero que bien ligerito”!!!!!!!!!!!!!!!!jajajaja.
Una volta tot carregat al cotxe pase a per Javi Guerrero i s'en anem cap a Benifaió, en arribar ja ens trobem amb Lluís, i entre que si anem tornem q voy i que vengo, ens perdem de Lluís i no el trobem fins que estem calfant…… Abans vegem a les nostres companyes Núria i Teto que venen a donar-nos ànims i a empaparse per al seu proper debut, moltes gràcies pels ànims a les dos, donen ales de veres!!!! Bueno a lo que vaig, comence a notar el ambient i a notar-me que estic en el mundillo dels triatlons quan per a entrar a boxes em demanen dni, revisen la bici, em fan posar-me el casc…..un xou!! Peró mola el ambient, i así comence a motivar-me. Una volta tot preparaet i amb un mini escalfament ens dirigim al punt de ixida de la prova, com que no anava en ganes de lluitar pel primer lloc de la classificació sinó que anava a rodar no em trobe massa nerviós!!!!jajajaja… PAM!!!! I arranquen com si estigueren locos!!!!! Mare de Deu que no es un sprint que son 5 km!!!!!jajaja, i jo vist el percal…pose el meu ritmet i fins que acave, ni mire el rellotge, vaig tot lo que puc pero conservant sabedor que encara queda mantecao….La transició a la bici va ser un moment que em va agradar, la llàstima es que no vaig pillar cap grup….pero bueno….a l´altra serà. Una anècdota que em va passar así….al estar montant el material en boxes al principi de la prova, amb el desconcert de novato em pose a buscar la cinta del pulsòmetre, xe no la trove, va pues es igual, sense pulsòmetre….a collins…quan tire a posar-me les sabates de la bici sabeu el que tenía dins la sabata dreta??? Exacte la cinta!! Xe quin cap!!!jejeje.. Acavat el segment ciclista torne a la carrera, ¡!!!arrea!!! les cames no van ¡!!!! Pero al final responen i ala, xino xano faig els 2,5km que quedaven,,,,entre en meta….mes content que el guerra!!! Ale ja soc casi triatleta soc duatleta!!!jejejeje….Allí estaven esperant-me Nuria, Teto, Lluís, Javier, la meua novia, els pares i un cosí triatleta que tinc! Que bonito que bonito!!jejeje. Lluís el tío que duia un hora esperant me fa: com as acavat? I jo li dic: Bé!!!! A lo que em respòn: Pues tindries que aver apretat mes!!! MIAU!!!!!! Tenía poreta de quedar-me a mitat camí!!jejeje. Per cert Lluís…ja saps si en una altra carrera en la transició vols fert el pel jo porte el espillet!!jajaja….
Lo millor de tot es que eu vaig disfrutar, meu vaig passar de cine i ja tinc ganes que vinga el primer triatló a vorer si puc millorar el meu resultat!!!jejeje.
Gràcies a tots pels consells que eu anat donant-me.

Javi.

marató Valencia i duatló

2009-02-23T09:30:00.002+01:00

èxit total per als maratonians del club que ahir compliren molt molt be i se feren altra marató amb uns temps espectaculars com si fora cosa feta.
També teníem duatló de estrenos.
cap de setmana complit de activitats i motivacions !
ara esperem la crònica de totes elles, per el moment asi esta la classificació de la marató.

mitja Xàtiva , crònica de Teto

2009-02-19T11:07:00.003+01:00

Vaig a intentar explicar com va ser per a mi la Mitja de Xàtiva. El que vaig sentir, quines emocions vaig experimentar, sensacions, dolors i alegries.

Per a començar, només vaig sentir el despertador a les 7 del matí, el primer que vaig pensar va ser: “a vorer quina excusa m’invente per a no anar a córrer,...” però no, les excuses i mentiretes no son lo meu. Així que em vaig alçar i fer-me a la idea que si, que em tocava debutar i que fóra el que tingués q ser.

La primera sensació rara que vaig notar a l’estomag va ser al recollir el dorsal. En el moment d’esperar en la cua, la panxa em feia unes coses molt estranyes...

Ja seria a l’espera de l’eixida, quan ens col·locarem el Presi, Javi i jo a un huequet que hi havia no massa lluny de les maquines, que estaven uns metres més endavant. Ells com a veterans estaven com si fora un entrenament més (bueno, això d’entrenament...perque clar, ells no entrenen si no recorde mal...jajajajaj).. Va ser en eixe moment d’espera, quant la panxa em ballava de nou.

Per fi donen l’eixida, i nosaltres a la marxeta anàvem amb el mogolló de gent, Aixa com dicen: “sin prisa pero sin pausa”.

Era el Presi el que ens controlava una mica: “Ei, que s’envaleu”, “Vinga, que anem molt be a este ritme”...Tot anava genial, la respiració molt be, les cames genial, però com passa sempre, lo bo s’acaba. A partir del km 12 o això, els aeris anaven fent-me pols els bessons i clar, el ritme per desgràcia va baixar una mica. Va ser en eixe moment, sobre el km 15 quan Javi es va desmarcar una mica i allargà el pas.El Presi, mirant-lo uns metres de mes enrere li digué: “Xeèee, Javi, si fas tipet d’atleta i tot””, ale, tiralí” jajajaja.

Vicent es quedà en mi fins al final, i ell sap el que patia a cada pendent per xicoteta que fora.... Els últims kms van ser una mica menys pesats, perque et trovaes a gent animant, i si no ho feia, el Presi els animava a ells, que bo!!

UF!UF! I que dir de l’arribada a meta, va ser genial, el presi m’agafà de la mà, de seguida vaig vorer a la gent del club animant, Alex, Coso, ..., i em vaig emocionar de vore’ls i de vore que havia acabat la meua primera mitja, i no em feia falta camilla no l’oxigen, jajaja.

Parlara amb qui parlara el diumenge i li contara com ho havia viscut, m’emocionava i de seguida tenia la llagrimeta als ulls, perque per a mi significava molt fer esta mitja.

Nuri, espere que al teu debut sengues el mateix que he sentit jo, pq es algo...no hi ha paraules, de veritat, i t’entren ganes de més i més...

Per últim, sols vull donar les gràcies a tots per les felicitacions al for, de veritat MOLTES GRÀCIES. Ompli moltissim que et feliciten. I per suposat, em pagaré el que faja falta al proper sopar, però al Presi li guarde dos copetes, eh! Que se les mereix per acompanyar-me tot el trajecte i aconsellar-me en tot moment.

TETO.

duatlo Picassent

2009-02-18T09:50:00.003+01:00

fotos de Picassent fins que puga ficarles millor

asi fotos

gasolina per a la marató

2009-02-17T09:42:00.002+01:00

iee !
ja tenim a la venta les barretes i gels del club.
com ja sabeu el club ha fet una compra de dos models de gel (power bar i high5) i un de barreta energètica (high5 caramel)...totes elles de bona qualitat i rendiment.
podeu trobar-les al kiosk 1x2 on V.garcia vos les donarà al preu de cost acordat per als socis del club.
no deixeu passar la ocasió, el preu es immillorable. Quan acabem este lote comprarem mes gels i barretes de mes varietat, ara avore com respon la gent.

maraton_ton_ton

2009-02-03T10:17:00.004+01:00

la marató comença a asomarse per l'horitzó ... els maratonians del club comencen a contar els dies que falten... la ansietat comença a notar-se per les cames, cames que van tragant km i km necessaris per fer front al muro.
Llargues tirades els diumenges, canvis de ritme, series, rodatges a "ritmo", mitges maratons de test...
mitges ?
clar, com que no feren Santa Pola i Benidorm desgraciadament es va anular per l'incendi de Polop... ara tenen que fer el "test" a la mitja de Xàtiva !! així que... agarreu-se que be curva ! allí mes de un va a ensenyar les cartes i a pegar colp damunt la taula !! aqui estoy yo porque he venio !!
I esque les eixides comunes xarradores com la del passat diumenge acaben sempre amb un fum de inscrits a alguna carrera, esta vegada el fum serem a Xàtiva on anirem molta gent del club, uns a estrenar-se (cuidadin que la primera vez siempre duele y no suele ser la mejor) i altres a fondre's a tope...ulls dic, a rodar.
la marató planeja... apureu que arriba... a cuidar-se i supervitaminalizarse.

inscripcions Elx 2009

2009-01-13T20:20:00.005+01:00

Triatló mig ironman Elx
1.9/90/21
28 d´abril

el dia 16 s´obrin les inscripcions per a este triatló que no pot fallar al calendari. El club triatló Algemesí ja està preparant per a inscriure a la gent el mateix dia que obriguen la inscripció per tal de no tindre problemes de plaça i assegurar la nostra participació.
si estas interessat en fer la inscripció grupal ja saps: tindre quota del club pagada, enviar les dades típiques de inscripció a vigalli@hotmail.com i fer la transferència del import al nº de conter corrent del club.

1ª participació 90€
finisher en alguna de les anteriors edicions 81€
finisher en TOTES les edicions 67€

el dia 16 es farà la inscripció del club sense falta, qui no estiga a la llista tindrà que fer la inscripció personalment.

Recorde que la inscripció grupal, per ser mes de 5 tenim una bonificació del 10% del cost (ja aplicat a les quantitats de dalt) que no podràs tindre si després no te inscrius amb un altra tanda de 5 membres mes del mateix club !!
se que es molt ràpid i que ja estem ahi, però volem assegurar la plaça així que no t´ho penses i si saps de algú que li puga interessar avisa'l per si no ha llegit els correus o el blog.

1er sopar del any !

2009-01-13T19:57:00.005+01:00

23 de gener 2009

una de les activitats mes nombroses i actives del club !!!

els soparets !!!

açi no falla ni un ! i el èxit de participació està assegurat !
pos això, primer soparet del any on tractarem temes molt interessants sobre rendiment, tècnica i tàctica del triatlón, estrategias de competición, lliçencies, quotes, crianza o reserva, solo y con sacarina o caragillo de ron, rubies o morenes i tota la pesca !
si algú està pensant introduir-se en el maravilloso mundo del triatlon y sus locuras este es un bon moment per conèixer la gent del club, ja que es on mes gent del club junta voras mai !!
no t´ho penses !
ja sabeu, a les 21:30 (10 minuts de cortesia) a la seu social del club (casa paneta the president)

CANVI DE PLANS ! SOM MOLTS PER A ESTE SOPAR AIXÍ QUE MILLOR ANEM AL CASINO I QUE NOS LO DEN HECHO.

SOM TORTUGUES?????????‏ (con todos los respetos)

2009-01-12T09:54:00.002+01:00

AHIR TRES COMPONENTS DEL CLUB ANÀREM A FER LA MITJA DE SAGUNT, I EN LES CLASSIFICACIONS FINALS SOM TOTS DEL TORTUGA, ENCARA QUE EN LES LLISTES ON SE ARREPLEGAVA EL DORSAL SI QUE VENÍEM COM A TRIATLÓ ALGEMESÍ, I LA SETMANA PASSADA EN XERACO EM VA PASSAR LO MATEIX INSCRIT COM A TRIATLÓ ALGEMESÍ I EN LA CLASSIFICACIÓ TAMBÉ COM A TORTUGA.
AÇI QUE PASSA?
ES UN ERROR?
EL NOSTRE CLUB ESTA DEIXANT D´EXISTIR?
ES PER QUE ENCARA NO S´HAN PAGAT LES COTES?
AÇI ESTAN LES PROBES

I EN ESTE ENLLAÇ LES FOTOS DE LA CARRERA

per Coso